Sóc dels que penso que quan es constitueixi l’estat català no hi ha d’haver cap restricció a l’hora de conservar la ciutadania espanyola per tots aquells ciutadans catalans que així ho desitgin. Aleshores, tothom hauria d’actuar amb lògica i coherència: aquells que ens sentim només catalans serem ciutadans catalans i renunciarem a la ciutadania espanyola. Qui se senti català i espanyol a la vegada tindrà la doble nacionalitat, catalana i espanyola. I qui se senti només espanyol renunciarà a la ciutadania catalana i tindrà només l’espanyola; i com a ciutadà europeu, podrà viure i treballar a Catalunya i a més, com a resident europeu, podrà votar a les eleccions municipals. Però tots, ens sentim com ens sentim, podem ser ara independentistes: per això només cal creure que tot anirà millor amb estats diferents que no pas mantenint-nos en l’obsessió de voler ficar-nos a tots dins de l’actual estat anticatalà.
Per això penso que és important que l’independentisme català no ha de ser antiespanyol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si es constitueix una ciutadania catalana, no veig perquè la gent d’aquí que només se senti espanyola renunciaria a ella. I tampoc veig que si hi ha la possibilitat de conservar la nacionalitat espanyola, la gent que se senti nacionalment només catalana renuncïi a ella.
El procés haurà de ser seriòs i realista, i no basat en voluntarismes humanistoides de ‘viva la gente’. En un procés així no es pot tenir tot, s’ha d’estirar i arronsar, però en el còmnput general hi ha uns que guanyen i uns altres que perden. Només quan els catalans entenem que tenim enemics que faran el que sigui per guanyar-nos, podrem tenir possibilitats de ser independents.