Molts dirien que és l’estat espanyol. D’altres dirien que són els nostres polítics, que tenen por i no lideren, o que estan venuts als poders espanyolistes.
Certament, això era cert durant el
franquisme i també durant una bona colla d’anys posteriors. Però avui,
jo crec que això ja és una altra cosa. Ara mateix, si encara no podem
declarar la independència de Catalunya és perquè encara no tenim un
projecte ben definit, no tenim una idea clara de què serà l’estat català
i de quins canvis ens portarà respecte la situació actual. El dia que
haguem pogut construir aquest projecte d’una forma que generi un consens
àmpliament majoritari entre els ciutadans de Catalunya, aquest dia
tindrem la independència. Reagrupament és l’única força política que,
fins ara, ha fet un primer pas per a construir aquest projecte: la
primera proposta d’una Constitució catalana.
Però encara queda molt camí per fer. La resta de les forces polítiques
han d’opinar sobre la Constitució i han de fer també les seves
propostes. Malauradament, totes aquestes altres forces, incloses totes
les que es diuen independentistes, nacionalistes catalanes o
catalanistes, només fan propostes per governar una comunitat autònoma
espanyola on les coses realment importants es decideixen des de Madrid.
Es una llàstima, però seria bo que els ciutadans hi diguin la seva per a
que puguem anar construint la Catalunya independent.
Hi ha molta gent a Catalunya que
encara diuen que estan en contra la independència, però estic convençut
que podem generar entre tots un projecte de com volem la Catalunya
independent capaç de convèncer a molts més. N’hi ha molts que són
contraris a la independència perquè, a més de catalans, se senten també
espanyols: els hem de convèncer que això està molt bé, i que no és motiu
per no voler la independència perquè les relacions amb Espanya
milloraran i ells també viuran millor a Catalunya quan siguem
independents. I n’hi ha uns altres que diuen que no volen la
independència perquè tenen por de que els que se senten també espanyols
no l’acceptarien mai, i que això seria provocar una fractura social.
Aquests també perdrien la por si som capaços d’explicar un projecte que
serà d’ampli consens, si podem entendre que la fractura social la va
provocar el franquisme i que l’autonomisme dins l’estat post-franquista
la perpetua. Fins que el nostre projecte d’estat català no sigui
absolutament clar i àmpliament consensuat, la independència no arribarà.