Construïm la Catalunya independent

 Ahir dijous, 2 de juny, vaig trucar al telèfon de la Policia Nacional per demanar la cita prèvia per quan has de renovar un DNI, el 902247364. Ara és obligatori obtenir la cita prèvia per renovar el DNI o el passaport. Després d’escoltar missatges automàtics en castellà i rebre al final la salutació d’una persona en castellà, jo parlo i dic el que em fa falta en català. La primera resposta va ser normal en castellà, però a la segona vegada que jo vaig parlar, sense canviar-me al castellà, ja se’m va engegar un ”haga el favor de hablarme en castellano porque esto es un servicio nacional”.

 Caram! Per mi, nacional vol dir català. Per la dona que em parlava, evidentment, nacional volia dir espanyol. I per aquesta mateixa ment retrògrada que em parlava, nacional i espanyol vol dir també que la llengua castellana hi és imposada, i que el català, basc i gallec hi són prohibits. Aquestes són les regles espanyoles a les quals estem tots sotmesos. Jo li vaig dir que el català no és tan difícil com això, i que ja li podia parlar a poc a poc i amb pronunciació clara per posar-li més fàcil. Però a aquella dona ja l’havia tret de polleguera.

  Les coses podrien ser diferents. Si volen posar un servei al ciutadà en el qual, si truques des de Catalunya, et poden contestar des de qualsevol punt de l’estat, s’haurien de preocupar de que puguis escollir la llengua i que pugui haver-hi una persona que et respongui en la llengua escollida. Les persones de Castella que treballen responent a aquest telèfon haurien de tenir un sou més alt si saben català, basc o gallec, perquè al capdavall això és un mèrit. I els mèrits bé han d’estar recompensats. Però no: quan truques a la Policia Nacional, no només no et poden respondre en català, sinó que tenim prohibit parlar nosaltres en català, encara que fem un esforç per parlar-lo fàcil perquè ens entenguin. Un altre de tants problemes que tenim que a l’estat espanyol actual són simplement impossibles de resoldre per una qüestió estructural, i que només es resoldran amb la independència.

  Hi ha certs aspectes, per tant, pels quals parlar català encara està prohibit avui en dia. I efectivament, aquest retorn a les prohibicions franquistes cada dia es va extenent i enfortint més. Ara, a Galícia, han volgut prohibir parlar gallec quan estàs fent classe de matemàtiques o de qualsevol altra assignatura de ciència o tècnica, tal com explica aquesta molt recomanable entrevista a Carlos Callón. I això aviat ho aplicaran al País Valencià i a les Illes Balears, pel que van dient els del PP, o Patuleia de Postfranquistes.

  Fa un temps, vaig tenir una experiència diferent quan vaig trucar al servei per clients d’una empresa, també d’aquests telèfons on truques des de Catalunya i et responen des de qualsevol indret de l’estat (i a més, si preguntes des d’on t’estan responent, et diuen que l’empresa els prohibeix dir-ho). També vaig parlar en català, a poc a poc i pronunciant amb molta cura totes les vocals i consonants per fer-ho fàcil. I en aquest cas, la dona que m’atenia s’ho va prendre bé, ella parlava en castellà i em va dir “`yo no le puedo hablar en catalán, pero ya puede seguir porque lo entiendo todo”. Al final inclús em va dir “molt bé”, i es notava que s’ho va passar bé i tot.

  Així doncs, faig una crida a tothom qui llegeixi això a parlar sempre en la llengua del vostre país quan truqueu a qualsevol telèfon d’àmbit estatal, sigui de la Policia Nacional, d’una empresa o d’un servei públic qualsevol. Perquè nosaltres tenim el dret a ser atesos en la nostra llengua, tant si som clients com si som ciutadans que paguem impostos igual que els altres. I sobretot, mireu sempre de ser simpàtics i facilitar la comprensió, que vegin que som persones amables però no volem que ens trepitgin la nostra llengua. Fins que no tinguem la independència és impossible demanar que ens parlin en català, per més que nosaltres siguem el client o el ciutadà que paga impostos, però sí que podem mantenir-nos nosaltres en el català i resistir que ens prohibeixin de parlar-lo, amb dignitat i amabilitat.