No votar és conformisme: el missatge que dóna el qui no vota és que com que tots els polítics i partits són tan bons, tant li fa qui guanyi, i per tant prefereix deixar que els altres elegeixin. No votar és equivalent a donar el nostre vot a cada partit polític amb la mateixa proporció que ho facin els altres votants: si hem de fer cas a les enquestes, la major part serà pel PP i el PSOE, i també per CiU a Catalunya. Si no votes, ara ja saps per qui votes: l’única diferència és que quan no votes fas baixar la participació, però ja sabem que això no compta per res. Els polítics elegits governaran igual per més baixa que sigui la participació. El vot en blanc i el vot nul són gairebé tan inefectius com no votar (el vot en blanc pitjor, perquè perjudica els partits petits a l’augmentar els vots necessaris per aconseguir representació); el vot nul només ha estat efectiu com a protesta quan hi ha hagut partits prohibits al País Basc.
Personalment, per les eleccions del 20 de novembre dono tot el meu suport a ERC a Catalunya. Hi ha hagut una bona renovació i una millora del discurs en favor de la independència, i aquest nou lideratge es mereix una oportunitat. El canvi amb eleccions primàries s’ha fet bé. No s’hi val ara a dir que tots els polítics són iguals: precisament per això hi ha eleccions periòdicament, perquè si després ens deceben, puguem canviar el nostre vot.
Però apart d’aquestes forces més conegudes, també n’hi han d’altres pels que no sentin cap confiança per aquests partits: per exemple, els Anticapitalistes, amb Esther Vives com a cap de llista, o els Escons en Blanc, o el Partit Pirata. Si tan desenganyats estem amb els polítics, és molt millor votar un d’aquests que no pas no votar. És un greu error pensar que aquest no és un vot útil perquè aquests partits no treuran cap diputat: encara que no s’assoleixi cap diputat, com més vots treu un partit més s’activa per tornar-ho a intentar.
Imaginem-nos que tota la gent decebuda amb la política votés partits petits: l’endemà de les eleccions, ens trobaríem que el PP i el PSOE ja no sumen la majoria dels diputats. Hi hauria una pila de partits nous, tots ells representant ciutadans amb veus diferents. Això sí que seria una protesta efectiva contra el sistema, que hauria fet perdre la butaca als polítics de sempre! Malauradament, en els països occidentals, la majoria de la població es divideix en un bloc de votants fidels que voten majoritàriament el que els diuen per la televisió, i un altre grup de gent més crítica amb el sistema però que majoritàriament no vota. És la desgràcia dels països occidentals, cosa que no passa quan les democràcies s’inicien, com a les eleccions de Tunísia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“Imaginem-nos que tota la gent decebuda amb la política votés partits petits” Això seria bo en un país normal, no és el cas però.
Si volem Independència hem de votar iNdependència i ara per ara cap partit dels que has fet esmenta hi està.
ERC dins d’un seu discurs molt ambigu no ha deixat clar el quevol: pedagogia, pacte fiscal, català al congrès… Si realment volgués la independència el missatge seria un altre i de més coolpidor.
I ICV és federalista que per a mi és com dir: autonomista, regionalista (talment com CyU)… espanyolista. I desprès del que ha fet quan era al govern regional del Principat més val, com diríem… a fer la mà.
Jo també votaré, no em quedaré a ca meua: per cert en clau País Valencià, ni Compromís (els compare amb ICV) ni ERPV (potser aquests sí per allò de la nació sencera). La resta de partits per ser espanyols, ja no m’interessen pas.