Construïm la Catalunya independent

 Deia en el meu apunt anterior sobre l’independentisme no nacionalista , que entre els catalans va augmentant molt un corrent independentista basat en raons objectives allunyades de sentiments identitaris i del moviment nacionalista català. Amb l’unionisme espanyol passa exactament el contrari: cada cop es basa de forma més exclusiva en el nacionalisme espanyol, en el sentit identitari de les persones unionistes de ser espanyols i considerar Catalunya com una part d’una única nació espanyola. Així, mentre l’independentisme ja no és un subconjunt del nacionalisme català, podem dir que el no-independentisme ha entrat en un procés a Catalunya de convertir-se en un subconjunt del nacionalisme espanyol.

Les raons objectives (no identitàries) a favor de la independència crec que són de tres categories:

1) Econòmiques: l’actual espoli fiscal impedeix un bon desenvolupament de l’economia catalana, i manté l’economia espanyola ancorada en mals costums i en la ineficiència.

2) Culturals, socials i lingüístiques: l’estat espanyol actual genera crispació entre Catalunya i Espanya, i no dóna suport a les llengües diferents del castellà. Calen estats diferents per millorar la nostra relació social, i per promoure la diversitat i riquesa lingüística.

3) Històriques i estructurals: l’actual estat espanyol és incapaç de condemnar i anul·lar les conseqüències del règim criminal franquista, manté estructures heredades d’aquell règim, i nega el dret a l’autodeterminació dels pobles.

  Quines són, en canvi, les raons a favor de l’unionisme espanyol? Si en cerquem de no identitàries, només trobem l’argument de “la unió fa la força”, de que junts defensarem millor els nostres interessos comuns a la UE. Però ni tan sols aquesta raó s’aguanta actualment, tal com diu la frase castellana “juntos, pero no revueltos”: a la UE sempre estarem “juntos” i podrem defensar els interessos comuns que tinguem des de varis estats i amb altres estats veïns. Però a l’estat espanyol actual estem “revueltos”, i a més ho estem d’una manera que no té solució.

  Per tant, la decadència de l’unionisme espanyol ja està preconfigurada. Ells es mantindran en arguments que vénen de les catacumbes sobre la indissolubilitat de l’estat espanyol. Nosaltres els catalans només cal que ens mantinguem ferms en una lluita plenament democràtica i inclusiva per arribar fins a la victòria.