Construïm la Catalunya independent

Bloc d'en Jordi Miralda

9 d'octubre de 2010
4 comentaris

La depressió

  Penso que no hi ha millor forma de descriure el que és el sentiment de depressió que el poema d’Ausiàs March:

  Plagués a Déu que mon pensar fos mort
  e que passàs ma vida en dorment;
  malament viu qui té lo pensament
  per enemic, fent-li d’enuig report.

Ausiàs March deuria ser una persona que patia de depressió entremig les seves diverses aventures amoroses que mai li portaven l’anhelada felicitat. I fa un quant temps, vaig traduir aquests quatre versos a l’anglès per a que puguin sentir-ne la força molta gent arreu del món:

   If only God would wish my mind were dead
   and that I’d spend my whole day in deep sleep;
   life becomes bad when the thoughts that we keep
   turn into foe, by whom sadness we’re fed.

  Ho acompanyo amb el quadre de Van
Gogh, “Al llindar de l’eternitat”. Si algú sent depressió… no és pas
cosa només dels nostres temps! Endavant que no ha estat res!
  1. No entenc aquest apunt teu, Jordi. Jo i molts més estem més engrescats que mai. Estem treballant amb una il.lusió i un esforç com poques vegades havíem dedicat a una causa. I, repeteixo, som molts i en molts d’àmbits i això es nota. No entenc el teu pessimisme. Sense voler fer servir el teu espai per fer prosselitisme, però no puc per menys de dir-te que a Solidaritat estem omplint a totes les poblacions. Abans d’ahir a Torredembarra a l’acte va assistir-hi més gent que en cap altre acte polític. A Reus vam omplir el Bertrina i a Vendrell entre 350 i 400 persones Això pel que conec directament. Uns amics d’Esquerra de la Torre em van comentar que tením gent molt ben preparada i que anàvem forts. No ho entenc, Jordi. Que et quedes a casa? Uneix-te a algun grup i posa’t a treballar; canviarà la teva perspectiva. Salut i independència!

  2. …qui té lo pensament per enemic’.
    Per damunt de la depressió que expressen els versos d’AM hi ha aquesta idea magnífica que no té res a veure amb la depressió sinó amb la vida. Vol dir -després de costatar un fet personal- que el camí és un altre: fer del pensament un acte vital, perquè si no caurem en un pou. Jo ho interpret així.
    Gràcies pel teu comentari en el meu bloc. No he publicat cap novel·la, tan sols algun conte.
    Salutacions cordials, i segueix publicant al teu bloc apunts científics! I poemes com aquest, per molt trists que et semblin! S’ha de mostrar tot, perquè tot és vida! 
    Ma

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!