M’he alegrat de veure aquests dos golassos que ha marcat la selecció espanyola, el gran gol de remat de Puyol d’un córner llançat per Xavi, i el golàs d’Iniesta a la final. En aquests dos últims partits, la selecció espanyola ha brillat gràcies a la tècnica apresa en el Barça més català, el millor Barça de la història, el Barça entrenat per Pep Guardiola, el Barça d’en Xavi, d’Iniesta, de Puyol, de Piqué, de Pedro, de Busquets. Un Barça i un estil de joc que ha estat possible gràcies a Joan Laporta.
Molts catalans independentistes volien que la selecció espanyola no guanyés. No hi estic d’acord. Crec que aquesta actitud reflecteix una mentalitat de resistència, antiespanyola, de creure’s que som inferiors, i aquesta mentalitat avui ja no ens val. Mentre els catalans no haguem declarat la independència, els nostres jugadors hauran de jugar a la selecció espanyola, i no podem anar-los en contra. Som nosaltres, els ciutadans catalans, els que tenim el deure de treballar i de votar per a que es declari la independència de Catalunya.
Quan es declari l’estat català, hi haurà d’haver una negociació de repartiment del patrimoni de l’antic estat espanyol entre els dos nous estats que resultaran de la separació. I aleshores els catalans haurem de demanar que la Copa del Mundial 2010 vingui a Catalunya. D’acord que és una copa a la qual han contribuït també jugadors provinents d’equips espanyols, però resulta evident que la nació catalana és la que més ha contribuït a guanyar aquesta copa. I per tant, el trofeu hauria de venir i ser exhibit a Catalunya, en un museu on s’expliqui que les altres nacions que formaven part de l’antic estat espanyol també van contribuir a fer possible la victòria del Mundial 2010.
Ha arribat l’hora que els catalans ens acostumem a pensar des de la dignitat nacional, i no pas des del complexe d’inferioritat que ens han inculcat durant segles. Els catalans hem guanyat aquesta copa i l’hem de voler nostra. Els independentistes hem de ser positius en tot i no podem ser antiespanyols: volem la independència del nostre país, entre moltes altres raons, perquè aquesta és l’única forma d’establir una bona relació d’amistat amb la nació espanyola i d’ajudar a que els espanyols es deslliurin de les rèmores franquistes i condemnin d’una vegada el règim del criminal de guerra Francisco Franco i tot allò que en va sortir.
Tots hem d’entendre que només així podem treballar per a que tots els catalans que se senten també espanyols puguin sumar-se a l’únic camí que hi ha per a que la nació catalana arribi a la seva plenitud, la independència. I també hem d’entendre que primer hem de declarar la independència, i després podrem tenir una selecció catalana, l’ordre no pot ser l’invers en cap cas. Per aquestes properes eleccions, hi haurà un partit polític que proposarà la declaració d’independència i hi votarà a favor al Parlament de Catalunya. Qui vulgui una selecció catalana i no voti aquest partit, o bé està actuant de forma molt incoherent, o bé ha de tenir motius objectius molt importants (que no provinguin de rumors escampats des dels medis de comunicació unionistes tals com La Vanguardia i El Periódico) per pensar que aquest partit no és el que ha de declarar la independència.
Gràcies, Joan Laporta!
Exacte, i així va ser. Ja ho diu l’acudit a El Periódico, que dues mosques parlen d’anar a veure el Catalunya-Holanda. I això és el que va ser la sel.lecció espanyola, el Barça, i per tant Catalunya.
Enhorabona als guanyadors,
JULIÁN.