Recomano l’
article a Nació Digital de Francesc Puigpelat, amb el qual estic molt d’acord. Els independentistes hem d’entendre que ja s’ha acabat l’època de tenir per tota esperança ser un partit que pugui guanyar uns quants diputadets, per poder fer una mica la punyeta als partits grans. S’ha d’acabar d’un cop la insolidaritat i el redivisionament al món independentista. Què podem fer amb uns partits que treballen amb una estratègia confessada d’anar a pescar els vots dels independentistes més identitaris que estan descontents amb ERC, ignorant la majoria dels ciutadans catalans?
Tal com vaig dir en parlar del
motiu de la crisi d’ERC, cal que els partits polítics presentin un full de ruta i un projecte clars per un estat català, simplement perquè la independència sigui una opció real i no es limiti a un simple reclam de vots o un element de campanyes electorals. Quan els partits aclareixin quin és el seu projecte per Catalunya per l’opció de la independència, els ciutadans ja podran escollir si volen o no aquesta opció. I és particularment vergonyós en el cas d’ERC, que aquesta opció segueixi essent present només en l’imaginari dels votants, i no en un programa específic del partit de com arribar a l’estat català i com fer-lo.
I cal també tenir aquesta vocació de ser majoritaris en aspectes essencials d’aquest projecte d’estat català, que per mi han d’incloure almenys aquests:
(a) Ciutadania catalana
(b) Lleis lingüístiques i oficialitat, ensenyament i cultura
(c) Construcció d’un estat modern, econòmicament productiu i eficaç
(d) Política internacional i relació amb Espanya
Aquest nou independentisme de vocació majoritària s’hauria de deixar d’aspectes massa identitaris i de nacionalismes i desemmascarar el nacionalisme radical on ha desembocat l’unionisme espanyol.