Prendre la paraula

Al 2000, Toni Mollà publicava ?Espill d?insolències?, premi d?Assaig de la Mancomunitat de la Ribera Alta i un dels dietaris més suggerents que es poden trobar en català ara mateix, amb textos escrits de 1992 a 1997.

Al 2000, Toni Mollà publicava ?Espill d?insolències?, premi d?Assaig de la Mancomunitat de la Ribera Alta i un dels dietaris més suggerents que es poden trobar en català ara mateix, amb textos escrits de 1992 a 1997. Hi trobem un Mollà realista, crític i, a voltes, irreverent. De tradició llibertària no militant, el seu voltant li suggereix reflexions sempre encaminades a la regeneració: ?Hora d?anar a votar, amb el permís de sant Bakunin: tinc un filleta de cinc anyets. Hipocresia? Potser, en part, sí. Però no en tot. Tota la política que no farem, ens la faran, ens ha deixar escrit Joan Fuster?. I són Fuster, Pla i Montaigne alguns dels qui l?acompanyen en aquest viatge enmig de papers, pensaments, amics i família que li donen l?estabilitat necessària per viure, pensar i escriure, és a dir per ser. Una escriguera que Fuster li desaconsellà així el primer cop que va anar a veure?l a Sueca, quan li preguntà:

?-I follar, folles?

-Què vol que li diga? Com tots, fem el que ens deixen.

-Doncs deixa?t de romanços i si folles no faces versos. I ara anem a dinar que es gela l?arròs

            Al cap dels anys, en això estem: fent versos sense parar. En prosa, Però versos?.

I que duri tant com dura, perquè enguany hem pogut retornar a la seva prosa de no-ficció amb ?Quadern d?entretemps?, el primer dels quatre volums que tindrà ?Al pas dels dies?. Literatura confessional, com a ell li agrada dir, però en aquest cas amb un to no tan vitalista, més recollit, més cap a endins, amb un cert toc de pessimisme, davant una realitat que continua superant les ganes de regeneració. El català, que no parla cap amiga de seva filla; la seva filla mateixa, que ja és adolescent; el món que l?envolta (que va de Meliana a València, París o Nova York); i la mort en diversos formats són alguns dels temes del llibre. Una mort que camina per les pàgines de ?Quadern d?entretemps? en forma de la mort dels amics, de la mort dels familiars, de la mort que s?apropa alhora que ens fem grans i fins i tot de lmort en la inauguració d?un tanatori amb pastes i xampany. No us el perdeu.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!