Prendre la paraula
jordimartifont
S’ha mort el Txema Bofill, empordanès llibertari, activista i savi
A primera hora d’avui 8 de desembre de 2015 m’ha arribat la notícia de la mort del Txema Bofill, una molt trista notícia. Mort en accident de cotxe, amb el Txema he coincidit molt diverses vegades en debats, xerrades, n’he llegit articles i entrevistes, sobretot el “Catalunya”, fetes moltes d’elles amb el Pep Cara. I si alguna cosa se’n pot destacar és, sense cap mena de dubte, l’antidogmatisme i la capacitat de valorar totes les lluites emancipadores que es trobava al davant sense deixar de tenir, per això, posicionaments propis.
Nascut el 1952, el Txema era de la Bisbal de l’Empordà i això ho deia i ho repetia, perquè l’Empordà ha estat recer de federals i anarquistes bona part de la nostra història, tot i que ell va tombar el món i va tornar al Born que per a ell era l’Empordà. El Txema va ser i va estar de tot i per tot, donant suport al MIL, als GARI, a la CNT, a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, a la CGT, a la tele, al “Catalunya”… arreu on ell veiés que era possible posar en joc els qui manaven i el Poder en general, allà on veia possible continuar el combat per la llibertat i l’aprenentatge.
Recordo de forma especial una debat a Igualada sobre pedagogia llibertària amb una exposició seva sobre Ferrer i Guàrdia que va durar tant que la resta de gent gairebé no es va atrevir a parlar. I és que a banda d’activista, el Txema era un estudiós de la fauna llibertària que ell havia conegut o de la que ell havia estudiat. Les seves entrevistes al “Catalunya” esdevenien un referent mensual que calia llegir perquè sempre tenien suc… Ara ja només les podrem rellegir.
Descansa en pau, company i que la terra sigui lleu.
Salut i revolució!
Entrevista al Txema a “El Pèsol Negre”:
http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article11657#.VmafDnjqU4Z
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Que descansi en pau. Els meus sentiments a familiars i amics.
Atentament
“Al mig del carrer gran, a banda i banda del riu, creix l’arbre de la vida, que dóna fruit cada mes, és a dir , dotze collites l’any; i les fulles de l’arbre serveixen de remei a les nacions” Apocalipsi 22:2