Prendre la paraula
jordimartifont
Roger Palà: “5 raons per les quals CiU elogia la CUP”
El diputat de la CUP David Fernàndez va estrenar-se divendres com a orador al Parlament de Catalunya. El discurs de Fernàndez va aixecar tota mena d’elogis a les xarxes socials sobiranistes, no només entre els afins a la CUP sinó també entre la claca d’ERC i, sorpresa, també de CiU. De fet, el President Mas, en la resposta a Fernàndez, va estar extremadament mesurat. Va afirmar que “en la CUP hi veig autenticitat, tot i que estem en posicions allunyades” i que, de fet, hi ha punts en què hi coincideix, com per exemple en que “cal evitar la sacralització dels mercats”. El propi Duran i Lleida va mostrar-se empàtic el “discursàs” de Fernàndez, de qui va dir que era “una persona molt preparada” La parròquia cupaire, entre la incredulitat i l’emoció del moment, no se’n sabia avenir. La reacció va ser d’allò més càndida i innocent. “El discurs de la CUP els ha descol·locat”, “no tenen arguments per rebatre David Fernàndez”, “no s’esperaven trobar un tan bon orador”… Amics: res més lluny de la realitat. Resumim en aquest post cinc dels motius pels quals CiU tira floretes a la CUP. (Continua)
2) “Jo t’entenc i en el fons tens raó, però la vida és dura i ja maduraràs”. La condescendència i paternalisme són una bona forma d’intentar desactivar la CUP sense necessitat d’entaular-hi una batalla ideològica. Els militants de la CUP ho saben bé arran de la seva experiència als municipis. Ho resumia bé en Vicent Martínez en aquest tweet. Tots els demòcrates catalans de quaranta en amunt enyoren els seus anys rebels, i veuen en els ulls il·lusionats dels nois de la CUP aquella rauxa de quan militaven a la Crida -o, si són una mica més grandets, de quan cridaven allò de “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”-. “Jo t’entenc, fill meu, i en el fons tens raó, però la vida és més complexa i quan maduris ja ho entendràs” vindria a ser el resum del discurs de CiU cap a la CUP, un discurs amb el que connectaran amb la gran majoria de gent entre 35 i 65 anys (que és, bàsicament, la gent que vota).
3) “No pensis en un antisistema”. La millor forma de desactivar els arguments de la CUP és no entrar a debatre’ls. Com deia en Carles Badens a Twitter parafrasejant Lakoff, en comptes de “no pensis en un elefant” podríem dir allò de “no pensis en un antisistema”. Com deia en Roger Buch a Twitter, empatitzar amb la CUP també vol dir, en certa forma, integrar la indignació en la dinàmica del sistema i demostrar que la fera ferotge no era tan ferotge. Aquest era un dels riscos que la CUP va assumir quan va decidir presentar-se i serà un dels principals esculls que haurà de superar al llarg de la legislatura. Haurà de fer una feina ingent per instaurar el seu propi marc si no vol veure’s engolida
4) “El sobiranisme és transversal i la CUP també en forma part”. Una de les estratègies exitoses del sobiranisme liberal, assumida també per gran part de l’independentisme d’esquerres, ha estat l’aposta per la visualització del “front patriòtic” –ara se’n diu transversalitat– per sobre de l’eix social. Destacar els inputs en clau nacional del discurs de la CUP –”mà estesa” a la consulta, la crítica dura a Ciutadans i PP– és una bona estratègia per mirar de visualitzar els cupaires com a part integrant d’aquest “front patriòtic transversal”. Com deia en Quimantú a Twitter invertint la lògica de Josep Pla, “el més semblant a un català de dretes és un català d’esquerres”. En aquest sentit, la CUP, més enllà de la mà estesa a l’autodeterminació, haurà d’afinar la crítica al procès de consulta –reivindicació del referèndum vinculant, negativa a les “eleccions plebiscitàries” com a alternativa si Espanya la prohibeix– si no vol veure’s engolida per la dinàmica de la transversalitat.
5) “No són elogis a la CUP, són plantofades a altres partits”. ICV-EUiA és la força política d’esquerres crítica amb CiU amb més vots i més diputats: ERC és en aquests moments aliada cojuntural de la federació i el PSC no sap i no contesta. Joan Herrera va exercir, durant la passada legislatura, de cap de l’oposició “de facto”. Per tant, és l’enemic a batre. Que CiU legitimi la CUP com a espai d’esquerres alternatiu respon també a una estratègia de desgast i aïllament dels ecosocialistes. Ho va resumir bé Ernest Folch en un tweet: “no són elogis a la CUP, són plantofades a altres partits”. Aquesta estratègia també pot anar bé de cara a debilitar ERC: ara Junqueras està fort i segur, però caldrà veure què passarà d’aquí uns mesos quan comenci a notar-se l’efecte de donar suport a les retallades (sobretot si no s’avança en la concreció de la consulta).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon i encertat post… a mi el discurs no em va sorprendre, de fet l’estava esperant i el vaig veure en directe… va ser el colofó d’una gran campanya… ara l’èxit de l’impacto en CiU, mes que de la mateixa CUP, depèn fonamentalment de ICV i la resta de l’esquerra, fent seu també el discurs… encara que posin les matisacions que vulguin… però la dreta sempre a estat mes llesta…
Salut
Eurotopia