Prendre la paraula

“De l’Alguer estant, els nostres continuats contactes amb poetes i intel·lectuals catalans tingueren un punt i a part en les cartes que vaig enviar i rebre d’un dels més grans poetes vius: Joan Maragall. En les paraules que vaig enviar al gran poeta hi vaig intentar resumir quina era la meva visió sobre la relació que la nostra illa podria tenir amb Catalunya. El desembre de 1902, en una de les cartes més sentides de les moltes que vaig enviar, li deia que «És lo gran amor que sentim encara per l’antiga i tan gloriosa nostra mare Catalunya lo que nos ha fets així atrevits de li escriure aquesta lletra. No trobarà V. molt estrany que ella li vengui de ma ísola tan allunyada ja que sabrà que també en Sardenya hi són Catalans. Es ver que lo govern italià ha posat davant nostro una frontera, ma, com diu lo poeta: la ratlla és en el mapa però en el cor no hi és. Nosaltres sem i serem sempre Catalans en lo cor, germans d’aquellos que a n’allà de la mar combatin ama tota l’ànima pel dret de viure que té salvar-se ella sola ma també les altres regions d’aquesta Espanya ja en ruïna a causa del govern centralista.»”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!