Prendre la paraula
jordimartifont
Quan l’exèrcit trenca vagues, alguna cosa fa olor de podrit
es pot posar un civil sota jurisdicció militar sense posar en perill
la democràcia”. Ho diu Vicent Partal a l’editorial del Vilaweb
que m’ha fet arribar Higínia Roig (quin ull més clar, mana!), el
dia després que Zapatero i el seu Govern decidís enviar l’exèrcit
per aturar una vaga encoberta dels controladors aeris contra la
privatització d’Aena.
entraré ara a parlar del sou dels controladors aeris perquè no ha
estat aquest el motiu pel qual han enviat l’exèrcit, tot i que molta
gent associa automàticament una cosa amb l’altra, com si no sabessin
-de fet, ho desconeixen- que l’exèrcit espanyol mai no ha atacat cap
ric. Mai, mai, mai!
Tampoc
parlaré de la gent que s’ha quedat a casa després de comprar
bitllets que els han costat diners i esforços perquè el Govern
tampoc ha enviat l’exèrcit per restituir-los el dret de fer
vacances, que no és cap dret sinó una possibilitat cada cop
restringida a menys assalariats ja que cada cop hi ha ments
treballadores amb feina i per tant amb vacances. Mai cap militar s’ha
presentat a casa d’un aturat per ajudar-lo a fer vacances. No, no és
aquest el motiu de l’enviament dels militars als aeroports.
L’Estat
s’està preparant amb mostres d’autoritat total, amb l’exercici de la
dictadura militar en la seva fase més ‘ligh’ però alhora clara, per
a un fet que sembla cantat. I el fet en qüestió no és altre que el
traspàs total de l’economia espanyola (i aquí sí que s’hi inclou
la catalana que no depèn d’Andorra, França o Itàlia) als “mercats”
internacionals. Bé, parlem clar, al FMI i al Banc Mundial. És a
dir, s’està preparant per passar a ser una colònia com ja és
Irlanda i en part Grècia, i com potser serà aviat Portugal. I com
que sap que hi haurà respostes, assaja. Tal com nosaltres vam
assajar la vaga general, ells assagen com trencar-la. Dic ximpleries?
Tant de bo sigui així però si llegeixes els seus economistes diuen
el mateix tot i que per a ells això és música celestial. I els
nostres? Doncs quan els trobem si fa no fot, també. La tele no ens
esvera, és clar, tal com feia la irlandesa abans de fer fora 25.000
funcionaris i desmuntar tota mena de serveis socials que, ho vull
recordar tot i que és obvi, ens beneficien a totes i a tots.
Caldrà
estar preparats i és evident que encara no ho estem. De moment,
caldrà tenir present que és inadmissible en una democràcia que
l’exèrcit intervingui per trencar vagues. I si ara ho acceptem no
ens queixem quan demà ens vinguin a buscar a nosaltres… i ja no
quedi ningú.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo veig que govern central és molt bon estratega. La qüestió era: com desmuntar les reclamacions de més llocs de treball per part dels controladors i com fer-ho a través dels militars sense que ningú (o pràcticament ningú) vegi minada la seva democràcia? Aprovar el decretazo el dia abans del pont. Pim pam. Qui està en contra del controladors? La gent. Qui, per “restituir” allò que és dret de la gent els ajuda? El govern. De la resta no en parla ningú. Les estratègies polítiques haurien de ser d’objecte d’estudi. Però seriosament.
Jordi:
Gràcies per aquest teu article tan clarificador i tan poc habitual aquests dies de reacció orquestrada contra una gent que ha fet una vaga salvatge. He escrit això al meu bloc, que potser t’interessarà conèixer http://dietarihumbert.wordpress.com/2010/12/04/tornen-els-militars/
Bon article! clar i concís
“I si ara ho acceptem no
ens queixem quan demà ens vinguin a buscar a nosaltres… i ja no
quedi ningú”…
Quan els nazis van venir a buscar els
comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era
comunista,
Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig
guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,
Quan
van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè
jo no era sindicalista,
Quan van venir a buscar els jueus,
no
vaig protestar,
perquè jo no era jueu,
Quan van venir a
buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar.
(Martin Niemöller)