Prendre la paraula

Davant la visita a Barcelona,
d’aquí a uns dies, del màxim responsable de l’Església catòlica, volem fer
pública la nostra aposta en defensa de la laïcitat, un conjunt de valors que
comprèn la llibertat de consciència, l’autonomia de l’individu, la separació
entre l’Estat i les esglésies de qualsevol signe, i la recerca de la justícia i
del bé comú de tota la ciutadania. La laïcitat és un marc de relació que permet
als éssers humans viure en una societat més justa basada en el respecte mutu i
la convivència pacífica.

Malgrat això, alguns d’aquests valors són encara una utopia al nostre país
perquè hi perviuen privilegis que afavoreixen a uns més que a altres, que
promouen algunes creences determinades per sobre de l’interès general. Aquest
fet resulta especialment preocupant si tenim en compte que aquestes idees, a
més de conformar el món particular de cadascú, participen de forma activa i
decidida en el debat polític per definir el model de societat que volem per a
tots, de manera que aquest mateix debat es perverteix perquè algunes
organitzacions disposen d’un poder considerable gràcies als avantatges
il·legítimes que obtenen de la seva relació privilegiada amb l’Estat. Moltes
lleis del nostre ordenament jurídic estan pensades per afavorir la religió i
les confessions religioses, però n’hi ha una en particular, o per dir-ho amb
més propietat un conjunt de lleis, que estan específicament dissenyades per
afavorir l’Església catòlica. Els Acords entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu de 1976 i
1979, l’anomenat Concordat, pactats a les acaballes d’un règim franquista
agonitzant amb l’Estat Vaticà, absolutista i teocràtic, es van fer
exclusivament per blindar els privilegis de l’Església catòlica i evitar que
aquesta dificultés la transició política a la democràcia.

Aquests pactes de caràcter internacional són ara una rèmora del passat que cal
superar, perquè encara avui en dia condicionen les llibertats i la salut
democràtica que desitgem pel nostre país, serveixen entre d’altres coses per
justificar el finançament de creences privades, per promoure l’adoctrinament
ideològic als centres escolars, que haurien de ser laics, per encobrir
delinqüents acusats de pederàstia i, enmig d’una crisi salvatge que colpeja les
famílies dels nostres treballadors i treballadores, per pagar despeses
sumptuoses com les que comportarà la visita del cap suprem dels catòlics al
nostre país.

Aquests privilegis s’han d’acabar ja. És hora de revertir aquesta situació i
demanar amb veu alta i ferma la fi d’aquesta injustícia. Per això exigim:

• Que les creences religioses
deixin de ser finançades amb diners públics

• Que es suprimeixi l’assignació
tributària a l’Església catòlica a través de l’IRPF

• Que les escoles deixin de ser
utilitzades com a plataformes d’apostolat

• Que les religions deixin
d’imposar els seus prejudicis morals a tota la societat

• Que els clergues pederastes i
els seus encobridors siguin portats davant la justícia

• Que l’Església deixi
d’obstaculitzar l’ús del preservatiu per prevenir l’extensió de la SIDA

• Que els infants siguin
protegits de la superstició i la irracionalitat

• Que l’Estat deixi de promoure
la caritat a costa de la justícia social

• Que els actes i llocs públics
deixin d’estar presidits per símbols religiosos

• Que els representants públics
deixin d’afavorir les confessions religioses

• Que es respecti el dret de
tothom a viure segons la seva condició sexual

• Que es reconegui el dret de les
dones a decidir sobre el seu propi cos

• Que l’apostasia sigui un dret
reconegut per la llei

Per la derogació dels acords entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu!
Per la separació entre l’Estat i l’Església!

En defensa de la laïcitat!

www.jonotespero.cat

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!