Prendre la paraula

Anònim

Els qui mengen i no treballen
Un estranger anuncià,
en certa ciutat d’Espanya,
que posseïa un secret
d’essència admirable i rara.
Este era, que a tot aquell
que en sa casa es presentara
li ensenyaria a menjar
sense treballar, de ganga.
L’anuncio corregué
i sonà més que una traca
i un gran núvol de polítics,
mesclats amb gent de sotana,
i gent d’altres uniformes,
va presentar-se en sa casa
a deprendre les lliçons
de la gramàtica parda.
Una vegà(da) tots allí
reunits en una sala,
en veu alta el professor
lo següent els preguntava:
–De què treballen vostès?–
Uns: –de res; altres. –de nada.
I mengen lo suficient?
–Sí, senyor», digué un sotana
bramant pitjor que un becerro
i ensenyant la seua panxa.
–Entonces, pues, què pretenen?
(va dir el mestre de Xauxa)
Ja mengen i no treballen.
Dubte que hi haja més ganga.
O, almenys, ja no l’ensenye,
esta gramàtica parda.
I contestà un qualsevol
no del tot de mala traça:
–Senyor mestre, ací som aptes
en la qüestió de la pitança;
ací, sols volem deprendre
el modo d’assegurar-la.
Perquè és fàcil que el cuiner,
que és el que guisant treballa,
el dia menos pensat
faça una calaverada
i mos deixe sense res
i ell s’ho trague dins la panxa.
El mestre en oir açò,
se’n pujà dalt d’una taula
i a tots dirigint-se en pes
va exclamar en veu molt alta:
–Senyores, al vore ací
tanta gent que no treballa,
al par que mengen i beuen,
és evident que en Espanya
s’han fet grandiosos progressos
en la gramàtica parda.
Sobre lo que me pregunten
d’assegurar la pitança,
ante el saber de vostès
jo no dic una paraula.
Els polítics espanyols
veig que la saben molt llarga,
pues en número grandiós
estan menjant de baldraga.
De mestre, em torne discípul;
a vostès cedixo la càtedra.»

I se n’anà i no ha tornat,
satisfet de que en Espanya
hi ha molts mestres i discípuls
criats en terra de Xauxa.

[El Chornaler, número 16, 5 d’abril de 1884, pàgina 2]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!