Les eleccions municipals als Països Catalans de l?Estat espanyol han demostrat que ni en l?àmbit més proper, per allò que diuen que a les de la UE la gent no vota perquè Europa queda lluny, la gent no ha anat a omplir les urnes.
Les eleccions municipals als Països Catalans de l?Estat espanyol han demostrat que ni en l?àmbit més proper, per allò que diuen que a les de la UE la gent no vota perquè Europa queda lluny, la gent no ha anat a omplir les urnes. Als polítics institucionals això els importa una merda… i a mi també. A ells perquè encara que votin tres electors continuaran l?espectacle de la representació i a mi perquè crec que la participació i la política tenen una relativa relació amb les eleccions de qualssevol tipus. Em preocupa, això sí, el poc enfrontament que genera el neoliberalisme en aquesta fase d?exclusió i de control social feixistitzant que estem vivint ara, al 2007, però no si vota més o menys gent.
La gent està desencantada ?o desenredada- de l?únic camí que els han donat per participar en política, en la gestió de la cosa pública: el vot cada quatre anys. Els debats tècnics entre professionals de la representació deixen sempre fora les condicions de vida i el dia a dia de les persones dependents, la vida dels jubilats que viuen de l?aire, les persones sense contracte, les sense papers, els torturats per les policies inclosa la d?aquí, els presos polítics i comuns d?ara, el dret d?autodeterminació nacional i econòmica, les pobres que cada dia són més, la degradació dels barris que no són postal, l?església omnipresent, la repressió policial enlloc de les ajudes socials tal com diu la tolerància zero que Sarkozy aplicarà -ara sí- al cent per cent a l?Estat francès…
I si guanyen les ?esquerres?, l?especulació no baixa; els preus de les necessitats bàsiques com l?habitatge, tampoc. L?exèrcit s?emporta bona part dels pressupostos i la militarització de la societat civil continua endavant. Els serveis d?educació, sanitat i transports avancen en la seva privatització i degradació, fins i tot en l?àmbit municipal tripartit, en forma de fundacions, externalitzacions… La llengua catalana desapareix i els Països Catalans cada cop són més lluny d?esdevenir una realitat perquè sense llengua no hi ha nació i la llengua recula i esdevé un vestigi per a investigadors a ciutats com Perpinyà o Alacant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!