Prendre la paraula

-Els estats de placidesa
van i vénen. El cervell
no s’atura de fer càlculs.
A les sis, sóc molt infaust;
a les onze, això canvia
i no m’he mogut del llit
ni he desitjat la dona
del proïsme. Res de res.
No és una meravella…?
-Ho és, efectivament.
Gran damnatge que no passi
a tothom. I com ho fas?
-El secret és forçar els somnis.

(La foto és de la Càrol)