Mentre els de vida mengem pernil i forniquem, que sempre ha estat de les coses que més ens ha agradat de fer, inclús per Setmana Sant, què hi farem!…
Mentre la majoria descansa de la feina excessiva de tot l’any mirant com alguns es mortifiquen el cos (es veu que això de l’ànima -que ni es toca ni es veu- ja la tenen mortificada)…
Mentre somiem -és clar que sí- que un dia tot això que avui passa als nostres carrers això dels nostres carrers serà només folklore.
Mentre esperem que l’Esglésies Espanyola (i la Catalana també) es presentin davant de l’infalible papa de Roma com a model i exemple per copiar a nivell universal per tal que alguns membres de l’Església deixin de violar criatures…
Mentre sonen tambors de lluny…
Em guardo l’article anual sobre la Setmana Santa per quan aquesta ja hagi passat i penjo aquesta imatge que es veu que corre per Internet i un amic em va fer arribar, ara fa un any.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ep!
No dec formar part dels “de vida”. Això de menjar pernil i fornicar encara no ho he fet*, ni per setmana santa ni mai. Serà qüestió de provar-ho.
;-P
*tot a l’hora, s’entén