Prendre la paraula

Aquesta és una moció que presenten la CUP, el col·lectiu feminista Cau de llunes, l’Assemblea d’Educació i Psicologia de la URV, La Cuculmeca, Amigos del Che, Tornavís Teatre, Cobas, CGT Tarragona, IAC Tarragona, Crida per Sabadell, Arran, SEPC, Endavant, COS, Alerta Solidària, Casal Popular Sageta de Foc, Cor Sageta de Foc, Feministes de Gràcia, L’Hora Violeta, Justa Revolta, Malapecora, La Borda Feminista, Degenerades Eixample, Lletres lliures, Deixem de ser una illa, Grup de Treball per la Sanitat Pública de Tarragona, La Imaginada, PAH Tarragona, Plataforma Oppida, Grup per una Mobilitat Social i Ambientalment Justa, Barraques Tarragona, Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT), CC.OO, PATT i l’Hora Bruixa… amb un únic objectiu que no és altre que L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA ES RETIRI DE L’ACUSACIÓ PARTICULAR EN EL “CAS BERSHKA”

Això que tinc a les mans és un guix, no és cap traïció a les imatges que diria René Magritte. No és ni una pipa ni una porra. Només és un guix.

El 7 de gener de 2009, a Tarragona, una performance pacífica, consistent a dibuixar amb un guix al terra, va acabar amb una brutal agressió a tres persones a l’interior d’un portal, acompanyada d’insults i vexacions, per part d’agents de la Guàrdia Urbana.

Aquell dia el col·lectiu feminista Cau de Llunes va voler denunciar la pressió estètica derivada dels cànons de bellesa impossibles que marca la indústria de la moda i la bellesa, com una forma més de violència de gènere. Mitjançant la lectura d’un manifest, el repartiment de pamflets informatius i una acció simbòlica, consistent en resseguir amb un guix de pissarra la silueta d’una noia que s’estirava al terra, es volia conscienciar la població dels greus problemes físics, psíquics i emocionals que generen els trastorns alimentaris, que en els casos més extrems poden acabar derivant en la mort. El dia triat, que coincidia amb el primer dia de rebaixes, pretenia fer arribar al màxim de persones possible el missatge reivindicatiu.

L’acció, de poc menys de cinc minuts de durada, es va dur a terme sense cap tipus d’incident davant de diverses botigues de roba. Amb la performance ja començada davant de la botiga Bershka, situada en aquell moment a la rambla nova, van aparèixer un parell d’agents de la Guàrdia Urbana de Tarragona, i poc després s’hi van afegir nous agents policials, que van aturar l’acte, van identificar les noies que llegien el manifest i van requisar el megàfon.

Com a resposta policial a la indignació de les persones que presenciaven l’acció simbòlica, dues activistes i una persona que cobria l’acte per al mitjà de comunicació local (la revista «La Bicicleta») van acabar sent apallissades dins un portal, davant la consternació de tots aquells i aquelles que ho presenciaren des de l’altre cantó del vidre. Les targeta de memòria que contenia la càmera del periodista que cobria l’acte, va desaparèixer, després que, tal com relaten les tres agredides, a l’interior del portal, un dels agents estavellés de forma deliberada la càmera contra el terra.

Les tres persones agredides van interposar una denúncia contra els agents municipals per detenció il·legal, lesions, amenaces i vexacions i, posteriorment, aquests agents van interposar la seva denúncia per un delicte d’atemptat a l’autoritat i quatre faltes de lesions.

El resultat, per tant, va ser una denúncia creuada entre activistes i agents municipals. L’Ajuntament de Tarragona, sense haver dut a terme cap acció per contrastar els fets, està personat com acusació particular al costat dels agents agressors de la Guàrdia Urbana, responent així, exclusivament, a la demanda d’una de les parts.
El juliol de 2016, el principal responsable polític de seguretat del consistori tarragoní, present avui en aquest ple, no tenia constància que l’Ajuntament seguís personat en la causa. L’Ajuntament no es presenta en les moltes causes que es podria personar, com les agressions i assassinats de dones, per exemple, a mans de masclistes violents. Només hi ha un altre cas en què l’Ajuntament de Tarragona està personat en una causa penal. Sabeu de què és? De robatori de cablejat a la ciutat…
L’Ajuntament de Tarragona no és acusació particular en casos de corrupció (com el que té l’alcalde investigat), violència de gènere (a Tarragona tenim casos fins i tot d’assassinats) o d’agressions policials a manifestants (la darrera vaga general va incloure una duríssima càrrega absolutament insdiscriminada en què a un menor se li va pagar amb una porra al cap). L’Ajuntament de Tarragona només és acusació particular en dos casos: robatori de cablejat i en aquest que ara ens ocupa i que parteix d’una actuació pacífica i simbòlica, feta amb guixos com aquest al terra de la Rambla i que va ser objecte d’una actuació inadequada i desproporcionada d’uns pocs agents de la Guàrdia Urbana de Tarragona.

Avui demanem, només, que es faci el judici (que serà els propers 9 i 10 de novembre, però que l’Ajuntament de Tarragona, que és l’administració que representa a totes les persones d’aquesta ciutat, retiri l’acusació particular i deixi que la justícia faci el seu curs. No demanem que demani absolucions, sinó que es comportin democràticament, que s’informin del cas, que mirin els vídeos accessibles a youtube i que no embrutin el nom de l’Ajuntament prenent part per una de les parts, la part que segons la nostra opinió i qualsevol visionat dels vídeos que avui encara estan disponibles a la xarxa va ser agredida, insultada i vexada…

Això que tinc a la mà és un guix, ni una pipa ni una porra. I aquest Ajuntament no pot esdevenir acusació en un cas d’agressió d’uns agents contra tres feministes que l’únic que feien era dibuixar en el terra siluetes humanes per exemplificar precisament la seva oposició a la pressió estètica que malmet la vida d’adolescents, de joves i no tan joves. No demanem l’absolució, demanem la neutralitat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!