Prendre la paraula

Després de vint anys, l?Editorial Virus i el Col·lectiu Negres Tempestes han tret al carrer la reedició del llibre Anarquisme i alliberament nacional. Aquest és l’article que n’he escrit per al "Directa".

Després de vint anys, l?Editorial Virus i el Col·lectiu Negres Tempestes han tret al carrer la reedició del llibre Anarquisme i alliberament nacional. En aquest cas, el llibre compta amb un pròleg a càrrec del col·lectiu editor i d?un epíleg de Jordi Martí Font, en què s?intenta explicar què ha passat als Països Catalans des d?aleshores fins ara en l?àmbit anarcoindependentista.

Però per entendre d?on surt Anarquisme i alliberament nacional cal que llegim ?Ikària. La polla de déu?, la publicació del Col·lectiu Icària. En el número 10 del fanzine, del gener del 1986, ens expliquen que com a grup havien nascut al gener de 1980, a partir de gent que procedia del moviment d?estudiants i dels col·lectius llibertaris d?estudiants amb l?objectiu d??iniciar un debat dins del moviment anarquista de Barcelona, plantejant l?alliberament nacional com un aspecte ineludible dins d?una formulació llibertària global?. Per a aquesta finalitat, els membres d?Icària no renunciaven a formar part dels respectius col·lectius individualment alhora que organitzaven el debat bàsicament sobre dos grans eixos: ?varis debats interns que anaren configurant el llibre Anarquisme i alliberament nacional, que estaria definitivament acabat al 1983, i ?la confecció d?octavetes amb vàries idees entorn del tema, repartides a actes molt concrets, l?inici de varis debats i conferències a instituts, universitats, ateneus llibertaris, sindicats i ràdios lliures, i col·laboracions d?articles a la premsa anarquista?.

En la introducció al llibre, els autors especifiquen que l?obra és conseqüència d?una recerca de camins en els moviments radicals catalans que arrenca el 1979, com a conseqüència de la crisi del moviment llibertari i de la CNT més específicament. Aquesta recerca els havia portat a quatre anys de debats i de passar a l?acció a partir de portar els seus plantejaments en clau nacional catalana als moviments ecologistes i antirepressius. En aquest punt, els autors fan una de les seves moltes afirmacions clarividents que atrapen pel seu antidogmatisme i la forma com fugen del dirigisme ideològic en què altres grups estaven i estan encallats: ?Aquesta planes, aquests fulls, no pretenen ser doctrina, ni veritat única, sinó que és la nostra realitat momentània i subjectiva sotmesa a la discussió (…) El treball no fineix aquí i s?allarga fins la lluita i la revolució?.

Anarquisme i alliberament nacional és un treball col·lectiu signat per Ricard de Vargas-Golarons, Joan A. Montesinos, Josep M. Canela, Joan Casares, Joan Palomas i Enric Cabra. Al número 15 de febrer-març del 1987 del fanzine ?Ikària la polla de déu? la contraportada l?ocupa l?anunci que el libre finalment ha sortit. En el text que acompanya la portada hi diuen que ?apareix aquest llibre llargament esperat per molts. La seva tesi central: l?alliberament nacionl és un aspecte ineludible d?una formulació llibertària global. La prèvia independència total de les unitats més petites ?Països Catalans, comarca, municipi, individu- és la base d?un federalisme anarquista de baix a dalt?. El llibre s?organitza al voltant d?un cos central de deu capítols que arriba després d?una Introducció. A aquest cos central el segueixen uns Annexos i diversos Documents.

Altres camins coincidents

A la ciutat de València, al febrer de 1994, sortia el butlletí informatiu del grup Recerca Autònoma amb el mateix nom del col·lectiu, el segon projecte-realitat més destacat en la petita història d?això que anomenem anarcoindependentisme (un nom ben poc fàcil de fer anar). Aquest primer número incloïa a la portada dues persones cremant una bandera espanyola i el text «Kontra l?estat i el patriarcat… Terra i Llibertat». En aquest primer número es definien com «un col·lectiu d?afinitat global, entenent la globalitat com l?objectiu de modificar la realitat concreta que ens envolta: patriarcat, capitalisme, dependència. Dit d?una altra manera, la nostra acció es basa en la lluita anticapitalista, antipatriarcal i per la independència total (personal i nacional)». Com a grup, en aquell moment tenien un programa a Ràdio Klara, l?emissora lliure i llibertària de la capital de l?Horta. Ells serien la proposta anarcoindependentista més important apareguda des del País Valencià amb mirada de Països Catalans. La seva revista, Recerca Autònoma, en format d?A4 plegat, té un disseny més acurat que Ikària: la Polla de Déu, i compta amb detalls interessants de remarcar, com un intent de reivindicar el pensament de Joan Fuster en alguns dels seus aforismes des del món llibertari; o la utilització de poemes de Vicent Andrés Estellés o de Maria-Mercè Marçal. La defensa de la unitat de la llengua catalana, com a conseqüència del procés de minorització tan accentuat que estava patint i continua patint el País Valencià, esdevé un dels trets referents de la publicació, alhora que des del nom fins al mateix logotip del grup hem de tenir clar que no es tracta d?un col·lectiu que es reivindiqui explícitament i única com a anarquista, sinó que inclou textos d?un camp ideològic més ampli que Ikària, per exemple.

A banda dels col·lectius comentats, caldria citar també el projecte de la CNT dels Països Catalans, de la qual Anarquisme i alliberament nacional inclou la declaració de principis. Juntament amb la Federació Anarcocomunista Catalana seran les dues altres organitzacions amb una clara intenció nacional que existiran en aquests anys, tot i que amb una influència reduïda.

            En l?actualitat, l?aparició del col·lectiu Negres Tempestes ha esdevingut un nou referent en l?àmbit estricte dels qui se?n diuen, tot i que és més que evident que, com en moltes altres coses, n?hi ha més a fora que a dins. És a dir, que Negres Tempestes és un col·lectiu que es diu anarcoindependentista i ho és, però a banda d?aquest hi ha molts altres grups, individualitats i campanyes que coincideixen en una defensa dels interessos col·lectius dintre de l?àmbit de l?alliberament nacional alhora que ho fan des d?una pràctica que jo no dubto a qualificar de llibertària. Negres Tempestes publica la revista La Rosa dels Vents i des de la vila de Sants és, ara mateix, el col·lectiu més destacat entre els pocs que s?autodenominen anarcoindependentistes als Països Catalans.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!