Prendre la paraula
jordimartifont
El
IX Congrés de la CGT de Catalunya que s’ha desenvolupat aquest cap de
setmana a Lleida ha estat un nou pas per a la construcció i la
consolidació de l’anticapitalisme, en aquest cas llibertari, als
Països Catalans. Alhora, aquesta divisió evident que hi ha a
l’organització s’aguanta per pinces en el sector que s’autoanomena
negre. Això dels colors a mi em fa més que riure sol perquè per a
alguns dir-se anarquista és tan fàcil com obrir la boca i deixar
anar la paraula. No cal ser llibertari, ni assembleari, ni feminista
(o no masclista, com vulgueu), només dir-ho i pugen al cel roig i
negre. Per sort són quatre gats que ho fan així, però encara hi
són. La majoria, a banda de dir-ho, ho és.
Vaig
arribar a Lleida ben aviat, en cotxe, amb el Josep i música de Mar
Otra Vez, Botifarra i Alaska, per si de cas. Salutacions amb gent de Lleida i
del Baix Llobregat, abraçades, gent que em felicita (“per parlar
clar d’una vegada”, diuen) i mirades evidents d’odi d’alguns altres
que són, evidentment, hereus de don Vito… sense revolta al
frenopàtic (referència literària-musical, és clar). Què hi
farem! La màfia fa anys que no saluda, per tant res de nou sota el
sol. Sí que sap greu que gent vàlida i lliure, bona gent, es deixi
enredar i pensi que on jo dic “esclau” em refereixi a ells. Jo he
estat esclau perquè em vaig plegar els raonaments simples i
simplistes però no és esclau qui mira, pensa i veu. És clar que
no, mano.
Quan
entro a la sala que acull el congrés, es visualitza clarament que a
la dreta del passadís d’entrada hi ha la majoria de sindicats de
Barcelona i els seus voltants, Baix Llobregat, Badalona, Manresa,
Sallent… A l’esquerra, la resta: Baix Camp Priorat, Ponent, Girona,
Tarragona, Baix Penedès, alguns sindicats de Barcelona com Sanitat,
Banca i Ensenyament… Molta gent de Lleida que retrobo i altra que
feia temps que no veia. Dimecres, vam ser a Lleida amb l’Helena i la
Berta i hi vaig fer la xerrada “Anarquisme i alliberament nacional”
al Centre Social La Maranya. A la CGT de Lleida, la infectació és
evident. Al costat dels vells sindicalistes ceneteros de tota la
vida, hi ha les noves generacions de joves llibertaris,
anticapitalistes, independentistes, revolucionaris… Ho vaig notar
dimecres però ara aquí és evident. No hi ha espai per al desànim,
això de la CGT de Catalunya té el futur assegurat.
Saluden
al plenari els nous sindicats de Berga i de la muntanya de Lleida,
que hi són com a convidats ja que no fa sis mesos que cotitzen.
Arriba
l’hora de la veritat i es voten els informes de gestió de les
diferents secretaries i una a una són aprovades, inclòs el de
coordinador del “Catalunya”. El Sindicat d’Espectacles de
Barcelona només ha votat en contra de la Secretaria de Comunicació
i de mi mateix, en la resta s’abstenen. És la primera vegada en 12
anys que sóc en aquesta organització que s’aproven tots els
informes. Algú parlava que això seria un passeig militar i
evidentment no sabia que aquí som… antimilitaristes.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Con el tono que empleas hace que me posicione con esos viejos cenetistas, mucho odio y prepotencia en tus palabras sin más, no entiendes que tus comentarios no arreglan nada, pero claro a ti te te preocupan otros temas mas importantes que la confederación.
jordi, si us plau, expliquens que passa amb aquesta gent, son alliberats?quant cobren?que els mante dins la cgt si tenen els mateixos tics
que la cnt de fa 25 anys?per que no volen sortir delseu geto sindical?.
Visca la revolucio social i abaix el dogmatisme.
salut, company
Quan un es pensa que té la veritat absoluta, esta
a prop de l’absolutisme, i confon les necessitats particulars amb les
col·lectives, això et passa a tu, que manques de la realitat sindical diària, pel
que rebutges el que no entens, ni als que no pensen com tu. Tingues una mica
més d’humiditat, i deixa de ser tan egocentrista, també existeix la vida
confederal lluny del teu entorn,
Salut i anarquia
a l’organització s’aguanta per pinces en el sector que s’autoanomena negre?
parlem de transports de Barcelona tan dogmatics i sectaris que tenen 22 vots al congres (un munt de afiliats) , que tenen la presidència de comitè a les seves empreses y convenis per sobre de tots?
estimats companys, no diu l’anarcosindicalisme, que l’emancipacio de la classe
treballadore sera obra d’ella mateixa, a que ve tan dirigisme i tan aferrament
al poder?. Jordi creec que la controversia es un valor i parlar clar i de cara tambe, endavant i potser que deixem d’utilitzar anonims i seudonims.
salut.
Hablas con un desprecio terrible de anarquistes o negros y yo que no soy de ninguna mafia dirigente me siento insultado.
Yo no soy comunista ni creo en los partidos pero respecto a los que de verdad plantan cara y se dedican a la pelea sindical o social y no a utilizar el sindicato para promocionarse sus putos partidos.
ep!, tot aixo em semble que ja ho he viscut ara fa una colla d’anys, per alguns sembla que res no cambia, tots aquets tan negres, podrien apendre
una mica de historia i veure el recorregut que hi ha entre la fundacio de la cnt i la revolucio social del 39, i el resorgir de la cnt al 76 fins al naixement del la cgt.
salut jordi i gracies pel coratge.
…però allò que es veu a la pantalla és un Windows XP. Ni més ni menys. Malgrat ponències, acords i reacords, estatals i d’aquí. 🙁 Tu em diràs quina xorrada, però per mi no n’és cap de xorrada i si realment fòssim perillosos de veritat no hauríem de fer servir ni de conya les eines informàtiques del sr. Gates.
Del tema confederal: ja saps què en penso i que n’opino. El què no acabo de tenir clar és si s’han de dir les coses així, i aquí.
Tenim pendent l’arrós del Catalunya. Amb ví negre.
Pel llenguatge els coneixereu, germa…
no hay mas preguntas señoria
Sindicato de Sanidad, banca etc.. son los más militantes siempre en la calle siempre en la brecha!, venga hombre un poco de seriedad.