“Pandora”
Pobre és qui espera poder fer d’una bandera
un llençol que abrigui per poder passar les nits.
Pobre és qui pensa que una tela de colors
està lliure de penes i d’espines buida el llit.
Lluitaré contra el fort mentre sigui feble,
i contra mi mateix quan sigui fort.
Pobre és qui es crema amb un sol glop de poder,
amb l’excusa del temps i l’aliança de l’oblit.
Pobre és qui jutja el nostre avui sense l’ahir,
i s’ofega en l’amnèsia i sent aliens els propis crits.
Lluitaré contra el fort mentre sigui feble,
i contra mi mateix quan sigui fort.
La meva pàtria és el meu poble;
imprescindible ningú,
bandera ni la meva.
Les estelles del silenci s’escamparan
pels teatres i les places.
Serà un crit de deu, de cent, de mil,
i esclatarà, amb tacte de carícia i abraçada,
a les orelles de companyes i companys
que tenen presó i no llibertat
perquè amb punys o amb poemes
han lluitat contra a l’Estat.
Pobre és qui espera poder fer d’una bandera
un llençol que abrigui per poder passar les nits.
Pobre és qui jutja el nostre avui sense l’ahir,
i s’ofega en l’amnèsia i sent aliens els propis crits.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!