Prendre la paraula
jordimartifont
26 de març de 2010
Sense categoria
0 comentaris
Carles Hac Mor: “Poetes alçurats”
milicians del nihilisme creatiu
de l’anarquia la follia la irrealitat
Sabater Faceries Massana
Caracremada Rosset Català
guspires del mite insurreccional
de l’acràcia la utopia i la ucronia
en columnes de foc i de fum
sense base ni capitell
maquis en la memòria maquillada màcules
d’oli per a òlibes-gàrgoles llibertà-
ries llegendes-gargalls
al cul de la raó i de la Història
fanals nihilistes en la foscor del seny
Sabater Faceries Massana
Caracremada Rosset Català
guspires del mite insurreccional
de l’acràcia la utopia i la ucronia
en columnes de foc i de fum
sense base ni capitell
maquis en la memòria maquillada màcules
d’oli per a òlibes-gàrgoles llibertà-
ries llegendes-gargalls
al cul de la raó i de la Història
fanals nihilistes en la foscor del seny
Sovint el que tens més a la
vora és el que menys veus, distingeixes i entens. I no és per la poca distància
només sinó, bàsicament, perquè tot el que toques diàriament ets tu mateix, no
passa a ser objecte d’anàlisi, d’estudi o de coneixement. Em passa sovint que
de cop i volta i sense fer-ne cerca ensopego amb coses que buscava i que de tant a
tocar com les tenia no les veia o no sabia que eren aquí. Les i els qui llegiu
aquest bloc sovint veureu que hi ha uns apunts en forma de definicions de
paraules i de petites “biografies” o notícies d’autors al voltant del
fet “paraula”, agrupades sotael títol de “Paraules són punys”. La parla, el llenguatge, dir i ser, la reapropiació de
continguts, contingut i continent… en són els temes. Es tracta d’un llibre
fragmentari de múltiples discursos i intencions amb una idea comuna al voltant
de la lluita davant de qui mana per les paraules que ens han pres, ens prenen i
ens prendran la colla del qui manen o els mossos que els fan la feina bruta…
o més neta però igualment fastigosa d’impedir-nos tenir paraules.
vora és el que menys veus, distingeixes i entens. I no és per la poca distància
només sinó, bàsicament, perquè tot el que toques diàriament ets tu mateix, no
passa a ser objecte d’anàlisi, d’estudi o de coneixement. Em passa sovint que
de cop i volta i sense fer-ne cerca ensopego amb coses que buscava i que de tant a
tocar com les tenia no les veia o no sabia que eren aquí. Les i els qui llegiu
aquest bloc sovint veureu que hi ha uns apunts en forma de definicions de
paraules i de petites “biografies” o notícies d’autors al voltant del
fet “paraula”, agrupades sotael títol de “Paraules són punys”. La parla, el llenguatge, dir i ser, la reapropiació de
continguts, contingut i continent… en són els temes. Es tracta d’un llibre
fragmentari de múltiples discursos i intencions amb una idea comuna al voltant
de la lluita davant de qui mana per les paraules que ens han pres, ens prenen i
ens prendran la colla del qui manen o els mossos que els fan la feina bruta…
o més neta però igualment fastigosa d’impedir-nos tenir paraules.
Avui, he llegit fragmentàriament, mentre buscava aparcament i sonava música
marroquina, entre un semàfor i un cant repetitiu en àrab, “La revolució
com a origen de l’escriptura de Carles Hac Mor i l’escriptura de Carles Hac Mor
com a origen de la revolució”, un llibre del Jordi Marrugat publicat per
l’Editorial Arola el desembre del 2009 que estic frisós per llegir sencer.
Entre les paraules que contenia una espessa boira se m’ha aclarit de cop i
volta i he trobat, entre tinta i paper, fragments de llum que feia deu anys que
buscava. Continuo la recerca però tinc clar ja que sóc en el camí.
marroquina, entre un semàfor i un cant repetitiu en àrab, “La revolució
com a origen de l’escriptura de Carles Hac Mor i l’escriptura de Carles Hac Mor
com a origen de la revolució”, un llibre del Jordi Marrugat publicat per
l’Editorial Arola el desembre del 2009 que estic frisós per llegir sencer.
Entre les paraules que contenia una espessa boira se m’ha aclarit de cop i
volta i he trobat, entre tinta i paper, fragments de llum que feia deu anys que
buscava. Continuo la recerca però tinc clar ja que sóc en el camí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!