Prendre la paraula
jordimartifont
Policia o escola? Prohibir o educar? Enfotre-se?n de la seva ignorància o intentar que pensin? Tele o llibres? Només el quart interrogant trobo que mereix una contesta complexa que va associada al fet que molt sovint una determinada esquerra, que algun cop és la nostra, ha rebutjat rotundament el mitjà audiovisual televisisu acusant-lo de tots els mals imaginables.
Policia o escola? Prohibir o educar? Enfotre-se?n de la seva ignorància o intentar que pensin? Tele o llibres? Només el quart interrogant trobo que mereix una contesta complexa que va associada al fet que molt sovint una determinada esquerra, que algun cop és la nostra, ha rebutjat rotundament el mitjà audiovisual televisisu acusant-lo de tots els mals imaginables. I tot i que en el fons jo comparteixo moltes de les reflexions, per exemple, que Jean Baudrillard va deixar escrites sobre el mitjà, no és menys veritat que aquest rebuig frontal per part d?una determinada esquerra i la seva plena assumpció com a soroll de fons constant de la nostra societat ha creat un mur que cal trencar com més aviat millor. Mirem la tele, ens la mirem molt, se la mira gairebé tothom… i ens cal una forma ?diferent? de mirar-la.
Acaba de sortir ?Mira la tele i pensa-hi!?, un llibre del professor de Filosofia i Ètica a Secundària Enric Senabre publicat a la col·lecció ?Claus per entendre el món? d?Edicions del Bullent de Picanya, a l?Horta Oest. Es tracta d?una obra adreçada a les i els alumnes de Batxillerat que lliga de forma hàbil i entenedora els grans filòsofs de la història del pensament occidental amb el mitjà televisiu, aportant alhora una important dosi de pensament crític, que no és subministrat de forma dogmàtica sinó intentant que el discurs faci pensar qui l?està llegint.
El llibre també estaria bé que servís per fer-nos reflexionar -i no quedar-nos només en reflexions- sobre el fet que plantejava més amunt. Si els joves i els grans ens passem hores i hores davant de la pantalla, com és possible que fins ara no tinguem una assignatura a les nostres escoles i instituts que eduqui i ajudi a entendre què s?hi veu, què se?ns hi ven, què se?ns hi diu i, en definitiva, com se?ns manipula?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quantes assignatures posem de més? Una de tele, una altra de publicitat i consumisme, una altra de play station, una altra de diaris, una latra de drogues, una altra de salut, una altra d’internet, una altra de messanger, una altra de xats, una altra de sexe (ben pràctica, que fa falta), una altra de…
Pel que fa a la tele, et ben asseguro estem a un pam de la mitificació. Igual que ha passat amb la literatura. Abans s’advertia els joves que no havien de llegir tanta literatura, que no servia per res. Ara, els que no llegiexen, per cert, es queixen que els joves no llegeixen. D’aquí a poc, reivindicarem la tele, perquè a la tel hi hacine, sèries, debats, etc. La gent jove no mira la tele, com la miràvem nosaltres. Som d’una generació en què se’ns retreia que miràvem massa la tele i ara nosaltres reproduïmn el mateix missatge. però la gent jove la mora molt poc: es passa el dia amb el messanger i la play.
A la tele hi ha diversitat, hi ha le concert del Llach i programes del cor i el partit de la selecció i el Millenium (tot a la mateixa hora)… Cada vegada hi ha més diversitat i la gent pot triar. Com amb la literatura. Ceu-me, molt aviat ens queixarem que els nens ja no miren dibuixos animats (que són literatura infantil)… i es passen el dia amb el messanger. Tracto amb joves i ja m’agradaria que miressen més la tele: el que sigui, però que sentissin gent que parla…