Vivim temps nous. Vivim temps d’un desvetllament nou. Les causes són diverses però tan sols cal agafar els diaris, sentir les converses, veure les cares de la gent per adonar-nos que a Catalunya hi vivim temps d’un nou despertar.
Les eines polítiques que fins ara hem fet servir han caducat. Ha caducat el llenguatge, els conceptes, els termes, els estils. No és que tot el que s’ha fet fins ara sigui inservible, ni molt menys; és que les receptes de fa trenta anys, no importa en quina re-edició siguem ara mateix, es demostren inútils.
Ara són temps de independència; independència intel·lectual i independència política. Temps en els que cal refer l’escenari i desfer les eines per fer-les noves. Ara ja sabem que els eslògans més o menys reeixits no són prou per guanyar. Ara sabem que una bona campanya electoral o fins i tot una presidència de la Generalitat de majoria sòlida dóna tan sols per anar-nos desfent lentament. Amb uns més lentament que amb els altres, potser, però no gaire res més que això.
Els temps canvien i els desvetllament d’aquests darrers mesos ens ha de dur a reconfigurar relacions personals, a construir nous artefactes, a pensar estratègies que facin del catalanisme una eina útil per assolir els objectius nacionals que cal aconseguir: respecte, benestar, cohesió, unitat, i independència política com a mitjà per fer créixer la nació i fer-la perdurable.
Les noves eines pels temps del nou catalanisme, de l’independentisme seriós, hereu de les polítiques profundes, hereu dels somnis de llibertat de sempre, són a tocar si ens hi posem de cor, amb generositat, amb humiltat, coherents, durs i radicals en els plantejaments; tranquils, intel·ligents, suaus en les formes.
Alliberats de la temptació reformista espanyola, centrats en els Països Catalans, desvetllats per treballar junts per un futur que no és demà passat, sinó que segur que és molt més a prop.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Antoni, tan sols desitjo que tinguis el coratge suficient per (1) convèncer la majoria al teu partit, (2) seduir les figures d’ERC capaces d’arrossegar els seus i (3) que junts sapigueu arrossegar figures importants d’altres partits i gran part de la societat civil. És el moment del lideratge, d’estirar del carro, especialment ara que (crec jo) la societat civil està tan indignada com desil·lusionada i desorientada.
Comparteixo 100% que si ens hi posem amb serietat i (com dius) radicalitat en els plantejaments però suavitat i intel·ligència en les formes (qui és el nostre Ibarretxe, em pregunto jo), això de la independència política no és per demà passat, sinó per demà. És molt més a prop del que molts es pensen, i és possible que en un moment donat la tria sigui o la independència o el col·lapse –és més, potser aquest moment ja ha arribat.
I m’agrada molt que vegis clar que la temptació reformista espanyola és una via morta. Potser que li comuniquis la bona nova (i li argumentis com tu saps fer) a l’amic Duran i Lleida (i potser no estaria de més recordar-li a l’Artur, també?). Tan de bo algú amb el lideratge moral de l’Alfons López Tena s’impliqués més a fons en aquest projecte polític, després d’escriure un llibre tan clarivident com "Catalunya sota Espanya".
Sort a tots.
Toni, d’acord amb tot, però (suposo que la gràcia és que siguem critics per perfeccionar-ho, no?) no tothom té el teu nivell, llavors en la mesura que això que vas plantejant es pugui concretar de forma pràctica i una mica tangible, s’arribarà a més gent. No és fàcil però serà vital per marcar la diferència entre els que diuen i els que diuen pq saben que es pot fer i la gent pot fer-ho/ seguir…
Es molt maco el que escrius i hi estic totalment d’acord. Però no crec que la gent d’Esquerra Republicana estiguin per "la labor" . Ells amb el Montilla van que s’estrellen però satisfets i prepotents fins a límitis increïbles. Catalunya no els importa si no és per assolir poder, per tant la cosa està difícil, malgrat tot, ànims i esperança perque de gent autèntica i fidel al País encara en queda.
Subscric totalment i textualment aquest plantejament. A més, crec que és l’única fórmula possible per assolir un futur millor per al nostre país. La il·lusió i el compromís ja hi són. Ara cal fixar l’acció, el moment i el lloc per començar a treballar.