Publicat al número 68 de la revista "Catalunya".
Que amb el menjar no s?hi juga és una frase que ens retorna al cap només pronunciar-ne la primera part: ?amb el menjar…?, és a dir que la tenim interioritzada de forma que gairebé forma part de nosaltres o del nostre parlar diari, del nostre bagatge de frases fetes compartides amb la col·lectivitat. Però passada la referència lingüística, punt i a part. Perquè amb el nostre menjar no només s?hi juga, amb el nostre consentiment, sinó que s?hi comercia, s?hi especula, s?hi enriqueixen uns quants i, sobretot, s?hi afegeix tanta merda al que eren els nostres aliments diguem-ne que ?de sempre? que cada cop més els afegits en forma de colorants, antioxidants, conservants… són majoritari.
Ens hem acostumat tant a creure?ns mentides evidents com que la fam és impossible d?eradicar i que l?aplicació de tecnologia damunt de la producció agroalimentària es fa per tal d?acabar amb ella que ja no ens ve d?aquí. Així, molts i motes accepten encara somrients que les llavors transgèniques ens allunyaran del fantasma de la fam i acabaran amb la misèria i la gana que porta associada que es viu en continents gairebé sencers com és l?Àfrica o en barris pobres del que la tele té la barra d?anomenar Primer Món sense que als presentadors els caigui la cara de vergonya, més encara després de desastres naturals i les seves ?conseqüències? com els darrers huracansals EUA. I es demana a les autoritats que, per tal de pal·liar els desastres que produeixi el lliure mercat de productes manufacturats que fa tancar els nostres tallers i fàbriques tèxtils i de calcat, es creïn polígons de bates blanques, per a l??agrobuisines? i les farmacèutiques, on multinacionals del terrorisme alimentari hi puguin desenvolupar llavors que converteixin en dependents les zones del planeta que encara s?administren els propis recursos alimentaris a base de coses tan senzilles com les llavors naturals, que d?un any per l?altre es planten i asseguren l?autoproducció dels aliments que fan possible la vida. Aquí, amb la competència com a únic horitzó, cada cop tenim més investigadors que fan els seus estudis sobre com produir més menjar per tal d?ofegar més encara els competidors malgrat que la competència en aquest cas porti aparellada la gana per a qui perdi en la cursa capitalista per veure qui controla el menjar.
La nostra alternativa ha de ser clara i contundent. Davant la voracitat i l?enllumenament que la tècnica ens fa, la sobirania alimentària basada en a tradició pagesa és i ha de ser el nostre senyal d?identitat. Aturar els conreus transgènics i llençar a la cara dels assassins amb guant blanc un no que els obligui a recapacitar si encara se?n recorden de quan eren persones i no només engranatges de la màquina capitalista.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!