Publicat al número 19 de la revista "Catalunya".
La veu de Nino Bravo va fer tremolar d’emoció tota una generació -la dels setanta- amb temes tan ben cantats com, en la majoria de casos, carregats de paraules buides. La veu de tro feia posar la pell de gallina a qui l’escoltava -i l’escolta- i les emocions se situaven allí on produeixen més plaer -i més mal-, a la mateixa superfície del cos, en contacte amb l’aire, a frec de pell… Mentrestant, les lletres, ni fu ni fa o tot el contrari… passaven ràpidament sense deixar pòsit ni rastre enlloc.
Ara, passats vint anys, alguna de les cançons que va popularitzar l’intèrpret valencià de cançó lleugera torna a fer cap a les nostres vides amb unes altres cordes vocals, les del Chaval de la Peca-exMarc Parrot. Ja el coneixeu, la Teletrès ha popularitzat el personatge i ha propiciat que sigui aclamat com una de les revelacions de la temporada no només als Països Catalans sinó a tot l’Estat espanyol. Marc Parrot-El Chaval de la Peca ha sabut construir un personatge que viatja entre la nostàlgia (nostàlgia de què?) i la reivindicació d’allò ‘cutre’, tot ben amanit amb una dosi d’actualització en forma de guitarra distorsionada i ritmes ballables. Li ha funcionat tan bé l’invent que ara fins i tot les seves readaptacions les fa servir la publicitat televisiva per fer propaganda i convèncer-nos que comprem allò que anuncien: ni més ni menys que llibertat.
Així doncs, un altre cop, les cançons de Nino Bravo caminen i ballen per l’aire i ens fa estremir pel que representa (!) el record d’un temps que ja ha passat en què totes i tots érem més joves (alguns ni havíem nascut o érem tan petits que ni ens adonàvem de la vida, però la nostàlgia que ara ens venen també ens afecta). Sí, senyores i senyors, el Déu Mercat ha triat "Libre", un dels temes del de València, per anunciar, amb la veu de la nova icona de la pseudomodernor catalana, la llibertat en majúscules: "Libre, como el viento en la mañana, yo soy libre como el mar". La llibertat convertida en la possibilitat de comunicar-se -que no té res a veure amb la comunicació- a través d’un telèfon mòbil. Vols ser lliure? Compra’t un mòbil… i paga’n els rebuts; dóna el número a les amigues i amics i espera assegut/da que algú et truqui; insisteix i fes la despesa i l’esforç de trucar tu des del mòbil, que quedi constància del teu número als dels/de les altres; espera; torna a donar el número; espera; què, ja t’han trucat?; ah!, que eren els de "la teva" ETT que hi ha una baixa i si podies anar a treballar avui dissabte a les vuit de la tarda fins a les tres de la matinada; no ploris; encara sort del telèfon mòbil per a la feina; resignació; mira, el mòbil ja ha fet el seu servei; resignació; ja se sap; hi ha tan poca feina… i tants de mòbils… que s’ha d’agafar tot.
La Mare de Déu dels Diners ens diu que la llibertat costa diners i sacrificis, temps i interès. Si voleu llibertat, calleu i pagueu, germans… "como el viento, yo soy libre como el mar".
Llibertat, lliure, alliberar: unes quantes paraules a les quals ha afectat la reconversió neoliberal; i malauradament no estan soles… Això sí, l’embolcall és atractiu; l’anunci, bonic; el Chaval, agradable… tot i que dins la realitat nostra del dia a dia plena de precarietat com a forma de vida, competència com a horitzó social, insolidaritat com a forma de creixement i nostàlgia del no-res com a anorreament de la bellesa, tot plegat deixa anar un insuportable tuf a Nino Bravo, Chaval de la Peca o qui sigui: molta naftalina i enyorança del futur. Posmodernitat en diuen!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!