Antonina Canyelles al “Dents i ungles” de la María Romano

canyelles
Dents i ungles (P96 12.11.14)

Antonina Canyelles
http://www.tarragonaradio.cat/contingut_programa/dents_i_ungles_antonina_canyelles/89/7115

Textos: Putes i consentits. Antologia poètica (2011); Tasta’m (2011); La duna i la cascada (2013)

Música: John Cage, Zoltán Kocsis, Amadinda Percussion Group (“Fads and Fancies in the Academy: I.Axioms: a. The pupil is eager to learn”, “Fads and Fancies in the Academy: II. A Short Historical Sketch: b. Revolutionaries – Pitched Battle”, “Fads and Fancies in the Academy: I.Axioms: b. The pupil is constitutionally lazy”, “4 Dances (What so proudly we hail): Dance No.1”); El Páramo (“Turbina”); Kaki King (“Skimming the fractured surface to a place of endless light”, “Kelvinator, Kelvinator”, “King Pizel”, “Fences”, “Cargo Cult”, “Ritual Dance”); Yuja Wang (György Ligeti: “Etude No.10 “Der Zauberlehring”); Leonidas Kavakos, Yuja Wang (Brahms: “Scherzo In C Minor For Violin & Piano (From The FAE-Sonata); CaboSanRoque (“Ya-Ya Trueno”, “Minimosca Loves Supergall”, “Cartes de Crochet Dinamita”, “Tres Tristos Trons”); Yo-Yo Ma (Bach: “Unaccompanied Cello Suite No.5 en C menor, BWV 1011: Preludi”); Eskarnia (“Condenada”, “Un descanso”, “No se puede evitar”); Zaz (“On ira”, “Je veux”).

Aquesta setmana gaudim i reivindiquem la poesia directa i sorprenent, tan excepcional com poc coneguda, d’Antonina Canyelles. Amb la col·laboració de María Miró i Pili Sanmartín.

Qui t’ha dit
que les aranyes no tenen mal de cap
Qui t’ha dit
que els fetus no somien
Qui t’ha dit
que el vent no té un diapasó
Qui t’ha dit
que l’aigua no té fred
Qui t’ha dit
que la cendra no sap parlar en present
Qui t’ha dit
que la pedra ignora la tendresa
Qui t’ha dit
que un gra d’arena no sap mesurar el temps
Qui t’ha dit
que un bisturí no sap anatomia
Qui t’ha dit
que la ironia no pot salvar el món
Qui

* * *
Em fa més por
el cotó fluix que la llendera,
l’aigua mansa que la pedra,
la mosca morta que l’escorpí.

* * *
Esperar és deixar
que l’herba creixi,
que escupi tota la verdor
i que mori seca.

* * *
Desconfii de la gent deshabitada.
Tem la gent deshabitada.
Em fa por la gent deshabitada
perquè em poden matar
i deixar-me viva.

(De Piercing, 2005)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *