El problema és la riquesa_13

Publicat al número 33 de la revista Catalunya

Mentre els diaris obliden parlar per a la gent i es refugien en els tecnicismes de l’economia per fer-nos adonar que qui res no té res no val, nosaltres continuem amb el cap dur. No ens els creiem. No ens ho empassem, sobretot perquè les nostres vides les tenim aquí, les notem, i les dels amos només les veiem en paper car i, tot i que els deixen sempre molt bé, n’estem segurs que no hi estan, només faltaria.

            Els diaris, els telenotícies i els mentiders professionals (tingueu clemència dels lladres -deien els cristians- perquè no saben el que fan) ens volen fer creure que l’economia bé però és permanentment en perill; crisi en diuen d’això. I com que ja abans ens han convençut que res a la nostra vida s’escapa d’aquest càncer que ells anomenen "economia", teòricament hem de creure’ns que la crisi és total, que tot s’aguanta amb quatre fils i que el sol fet de bellugar-se -o respirar- ja ens pot portar al desastre global. Els fonamentalistes dels diners, els especuladors de la borsa, els lladres amb corbata, ens volen convèncer que l’aturada del "creixement" (econòmic, només faltaria) és tan dolenta per a totes i tots que aviat ens haurem de tirar al mar, de cap i amb una pedra lligada al coll. I nosaltres somriem, ens mirem amb complicitat… i murmurem que potser per fi aconseguirem aturar la destrucció del planeta?, que en definitiva és la principal conseqüència d’aquest "creixement"…

            El que no saben és que aquelles i aquells que treiem els diners necessaris per sobreviure del nostre treball, sabem que l’especulació sempre ha estat una forma fàcil d’estafa, un ara pujo i ara no tant, i per tant no ens estranya que de tant en tant els especuladors no facin tants diners com fan normalment.

            Resumint, que no ens creiem que la nostra vida pugui ser comptada en termes econòmics, ni ara ni mai. Quan val una emoció?, quan val una mirada?, quan val el cos encès?, quan valen. Així que aneu-vos preparant a crear una altra mentida mediàtica per justificar davant de la comunitat les vostres artimanyes, perquè -tal com deia el lema anarquista- "No ens creurem la crisi fins que els rics es comencin a suïcidar en massa".

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *