Classe obrera (1)_9

Publicat al número 39 de la revista Catalunya

Parla de futbol al teu costat i t’hi sentes proper perquè és del mateix equip que tu; tu el veus per la tele i ell, quan en té ganes, va al camp, "que tampoc és tan car" afegeix.

            Es lamenta que s’ha quedat pelat després de la festes de Nadal i tu, que t’hi has quedat de veritat, abaixes i aixeques el cap seguint el compàs de l’afirmació que et fa compartir les seves paraules; però acte seguit diu, sense enrojolar-se, que es vol canviar el cotxe i se n’està mirant un de set o vuit milions de les antigues pessetes. A tu, el darrer model del cotxe que la tele t’insinua que somiïs t’il·lusiona la cara quan el veus al catàleg, mentre la seva s’il·lumina quan l’aparca davant de casa perquè "ja em tocava"; i d’aquí a deu anys ja ho faràs tu i lluiràs un o dos dies una màquina nova propera al vell somni que ell ja haurà canviat per un de més potent.

            La casa que tens, bé, el pis, l’acabaràs de pagar d’aquí a quinze anys i cada mes costa més reunir els diners -sort dels crèdits!- i ell es lamenta del molt que li costarà acabar de pagar el xalet de muntanya al Pirineu que ha afegit a les seves possessions -modestes diu-, repartides estratègicament per diversos indrets del país on hi passa algun cap de setmana que no viatja amb la dona o l’altra, a la costa, a una ciutat d’interior i a on més li ve de gust.

            "El tren d’Alta Velocitat ens és tan necessari" afirmes, quan dos copets a l’esquena en senyal d’aprovació per les teves comprensives paraules et fan un gran goig i et sents apreciat per qui segur que el farà anar, que evidentment no ets tu. "En un moment serem a Madrid i ja no ens caldrà agafar l’avió"; i tant, té tota la raó del món quan parla en plural i no importa per a res que tu no hagis anat mai en avió.

            Has invertit quatre duros en accions de la borsa, no saps ben bé en què, i et penses que, quan per la tele parlen dels "inversors" es refereixen a tu. I quan diuen que cal desregularitzar el mercat de treball perquè tot sigui més flexible i pugin els mercats hi estàs plenament d’acord i et poses del costat dels qui et desregularitzaran a tu i hi guanyaran milions i milions. Aleshores entendràs realment quin és el valor de les teves accions.

            Hi estàs completament d’acord quan al programa de ràdio el tertulià demana més policia per fer front a la inseguretat ciutadana. I és que han atracat una joieria de renom i han desvalisat un xalet d’aquests que surten a les pel·lícules americanes. "Més policia i que els tanquin a tots", "si un la fa, que la pagui"; i tant, ara sí que té raó, que els estrangers en vénen a prendre la feina i les màfies de l’Est són el nostre més gran problema. Ho repeteixes com un lloro i ningú no et pot dir que no tens raó. Ho diu l’amo de la teva empresa i ho dius tu. I calles com si fossis mut quan dia a dia et roben la vida, ell i tots els qui t’han robat la parla i te l’han substituït per un munt d’absurditats que et fan mirar els de la teva classe com a enemics, els que et fan odiar els que són com tu, els que t’injecten por perquè obris els ulls i deixis de ser, a poc a poc però sense aturar-te, qui ets, un treballador, un membre de la classe social explotada arreu, un ésser humà que un dia s’atrevirà a dir en veu alta que som majoria, a tot el món, i sabem que a aquesta funció li podem canviar l’argument… i ho farem.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *