Prendre la paraula

La baixada a Castelló, a banda dedonar-me senyals de per on van selguns trets per la mitjania de la nació entre Tortosa i Castelló, un espai que només coneixia ne la seva part catalunyesa, m’ha deixat uns quilos més de paper imprès a casa, alguns especialment interessants. N’hi ha de relacionats amb Castelló mateix, per aprendre alguna cosa més sobre la ciutat o sobre el que hi ha passat el darrer segle, i d’altres que es poden trobar arreu però que encara no havia gosat adquirir ni llegir. Aquí van:

-“Les normes de Castelló. L’interès per la llengua dels valencians al segle XX”, un estudi de Josep Daniel Climent, publicat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Un estudi aprofundit sobre l’acceptació de les normes fabrianes per part dels parlants del País Valencià i els condicionants que hi van portar.

“La Segona República  a Castelló. Una memòria història positiva”, de Vicent Grau, un estudi del Grup d’Història Local i Fonts Orals de la Universitat Jaume I. Un llibre d’aquests que si fóssim un país mínimament normal llegiríem totes i tots els qui ens interessa la nostra pròpia història, obrera i popular, però que vaig trobar a la llibreria Argot de Castelló i no crec que trobés a altres llocs. Interessantísssim.

-“Jean Dubuffet”, de l’editorial Polígrafa, un llibre d’art de gran format regal per l’aniversari de la llibreria. Així dóna gust comprar llibres! (Continua)

-“Fer el salt: cooperativisme i economia solidària”, publicat i distribuït per Comú i El Grillo Libertario. Recull de textos de les Primeres Jornades de Coopertivisme i Economia Solidària organitzades aquesta mateix 2012 a Castelló pel grup de treball Coopera que és la pera. Ja tardem a Tarragona de fer unes jornades com aquestes i posar en comú coses que cada dia ens omplen més hores de xerrera però que ja han de passar a ser realitat…

-“Post-Mortem” i “I del no-res TOT”, doble poemari de David Caño, amb pròlegs de Gerard Horta i Carles Rebassa, publicat per Tigre de Paper. Un llibre que m’ha fet recuperar la il·lusió per la tinta impresa bella i maca perquè sí. Tant els poemes com el format, són per tenir-lo, no només per llegir-lo, acaronar-lo i menjar-se’l de tant en tant. Gran, David Caño.

I com a premi final, dos exemplars del fanzine “Independència Total”, concretament el número 2 i un resum accessible de “Nosaltres els Valencians”. Cal estar atents al que faci el Jordi Garcia de Betxí perquè això promet molt. De fet no promet, que ja és.