Prendre la paraula

jordimartifont

5 d'octubre de 2010
0 comentaris

29-S Això sí que és contemporani…

Les violències sempre són
diverses i de bona part d’elles el mercat en fa productes de consum.I la
majoria silenciosa les consumeix amb una rialla idiota de costat a costat de la
cara. Així, de les grans violències (grans per la magnitud del mal que fan) en
surten milers i milers de pel·lícules, de sèries, de productes literaris… Les
guerres són horribles però generen, fins i tot en la seva critica, beneficis
immensos als guerrers als assassins compulsius anomenats soldats, més assassins
i més compulsius com més galons tenen a la màniga. Entre tanta merda en forma de
producte cultural, n’hi ha que sembla que es pot aguantar més o menys. D’altra,
ni això. Ara bé, de les petites violències, magnificades per la dreta mediàtica
i per la por que qui mana ha instal·lat entre la ciutadania, por a qui tenen de
costat els “homenets” que deia Reicht i no a qui tenen al damunt, a vegades en
surten peces memorables com aquesta mateixa que podeu veure aquí.

Recupero amb aquest vídeo el
bloc tot i que amb virus, un virus que no em deixa posar accents i, per tant,
els poso manualment, un a un, copiant i apegant lletres accentuades prèviament.
Qui em podrà ajudar? Qui? Hehehe. No hi ha tutia!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!