El bloc d'en Jordi Martí

Convergència i Unió ha obtingut un gran resultat electoral el 28-N. La victòria incontestable de CiU i Artur Mas, passades unes hores de la jornada electoral, i  pendents de conèixer les dades definitives del vot del cens de residents a l’estranger, ha confirmat el resultat que gaire bé totes les enquestes pronosticaven des de feia mesos. La publicació dels resultats, poble per poble i ciutat per ciutat, ajuda a donar una dimensió encara més èpica a la victòria de la Federació nacionalista. Artur Mas serà el 129 è President de la Generalitat, el Tripartit ha quedat esmicolat i el PSC-PSOE i ERC han patit la derrota més humiliant dels darrers trenta anys.

La victòria de CiU ha estat clara, contundent i inapelable. Era esperada per una immensa majoria dels catalans i s’ha fonamentat tant en els encerts propis com en els nombrosos errors del Tripartit, comesos durant la darrera legislatura i durant la campanya electoral. Aquestes darrers hores s’han publicat tot tipus de cròniques, reaccions i valoracions sobre els resultats electorals i llurs conseqüències. Fins i tot aquesta tarda s’ha confirmat que Ernest Benach no recollirà la seva acta de diputat i que Joan Puigcercós ha decidit posar el seu càrrec a disposició davant del Consell Nacional d’Esquerra. I encara s’han de produir més reaccions, degut a la magnitud de la tragèdia del Tripartit, i del PSC-PSOE i d’ERC.

Breument, i a l’espera de completar l’anàlisi del resultat electoral i del que pot donar de sí el nou escenari que dibuixa l’àmplia majoria guanyada per CiU, val la pena fer alguns apunts d’urgència:

1- Artur Mas ha estat, de llarg, el millor candidat a la Presidència de la Generalitat, i CiU la millor oferta política durant la llarga pre campanya i la campanya electoral.

2- Les propostes i el to de la campanya electoral de CiU han estat, les que més aplaudiments i confiança han sabut generar entre àmplies capes de la població de Catalunya. D’àmbits urbans i rurals. De catalans de sempre i de nous catalans. De votants tradicionals de CiU i de votants d’altres formacions polítiques.

3- La crisi econòmica i la mala gestió de la crisi per part del Govern Tripartit han estat elements que han contribuït a l’enfonsament de les seves perspectives electorals.

4- El Govern Tripartit ha estat una fòrmula, en la seva segona edició, aixecada sobre l’engany i la mentida. Estava escrit que una bona part de l’electorat socialista i al menys el 50% de l’electorat republicà, tenia decidit, des de feia temps, passar per les armes als responsables de la traïció.

5- La campanya electoral socialista ha estat, de lluny, la pitjor dels últims trenta anys. I el seu candidat no ha donat la talla en cap moment. Molts catalans hem sentit vergonya del nivell polític, intel.lectual i cultural del nostre President. Les seves evidents limitacions, de tot ordre, es van poder comprovar en el debat televisiu “a sis”. I sort que no es va poder emetre el debat “cara a cara” a TV3 entre Mas i Montilla. Ha estat el President que Esquerra ens va imposar.

6- La descomposició del PSC-PSOE també té la seva causa en el desprestigi i l’al.luminosi que pateix la marca socialista arreu; a l’estat espanyol i a tota Europa. La degradació és tan gran que fins i tot CiU els ha escombrat en la majoria de ciutats de la connurbació barcelonina.

7- Montilla ha abandonat el vaixell socialista, com a màxim responsable de l’hecatombe del carrer Nicaragua. Ha estat una decisió honorable i congruent. Ara només falta que el segueixin la resta de generals i coronels del seu estat major. La seva refundació no es produirà fins passat el seu Congrés extraordinari, a celebrar durant la tardor del 2011. I la seva travessia del desert, amb tota probabilitat, no serà només d’una legislatura.

8- El canvi que proposava CiU ha sintonitzat amb els anhels d’una bona part dels catalans. La situació actual és d’emergència nacional i la gent ha entès que calia un govern fort, amb un lideratge potent i amb una prioritat: aixecar el país i la seva economia, sortir del pou i  recuperar la confiança col.lectiva.

9-Com va dir el President Pujol en l’emocionant míting final de CiU al Palau Sant Jordi, davant 20.000 persones,”hi ha país“. Catalunya té prou actius com per recuperar el terreny perdut i ha confiat en una força política seriosa, responsable, renovada i amb bones credencials per governar millor. 

10- L’onada del canvi no ha arribat a la platja. L’onada pot convertir-se en un tsunami que passi per sobre de les forces polítiques del Tripartit a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011. Les perspectives pel món local del PSC-PSOE i en menor mesura d’Esquerra, són terrorífiques. L’alcaldia de Barcelona, la de Girona i moltes altres, així com les Diputacions de Barcelona, Lleida i Girona, entre d’altres administracions locals, podrien canviar de color i passar a les mans de CiU. Es una probabilitat més que real, en especial a l’Ajuntament de Barcelona, on Jordi Hereu podria passar a la història com el responsable del major dels enfonsaments electorals del PSC-PSOE a la capital catalana, si és que finalment és el candidat socialista.

L’abast de la implosió del Tripartit, i especialment del PSC-PSOE i d’Esquerra encara no ha estat calibrada, en tota la seva profunditat. Encara veurem molts -i dolorosos- danys col.laterals. Ara però, el que és realment prioritari, és prendre mesures des del nou Govern; i amb urgència. Cal donar confiança, redreçar el rumb de la nau i redefinir prioritats i estratègies. Des de l’ambició nacional, però des de la màxima unitat política i civil.

I finalment, reivindicar les prediccions fetes des d’aquest humil bloc aquestes últimes setmanes, en contra del que apuntàven alguns comentaris rebuts i publicats des de posicions properes a Esquerra i fins i tot al Tripartit. Dèiem que CiU guanyaria, i guanyaria bé, i així ha estat. Dèiem que el Tripartit s’enfonsaria, i així ha estat. Dèiem que Esquerra obtindria entre 10 i 12 escons, com així ha estat, producte de la seva miopia i de la seva nefasta estratègia. Els errors es paguen, i ara el poble de Catalunya ha decidit: ha donat a CiU l’encàrrec de passar pàgina i treballar per una Catalunya millor, de progrés real, amb ambició i sense límits. Tenim quatre anys per davant que no seran fàcils. Es més, seran els més complicats des de la recuperació de l’autonomia. Però la gent de CiU s’hi deixarà la pell, de la mà de tots els catalans que vulguin ser co protagonistes d’un futur col.lectiu de progrés social i econòmic, i de llibertat nacional.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!