El bloc d'en Jordi Martí
President de la Federació de Barcelona de Convergència
MES ENQUESTES (BONES) I ELS PRIMERS CATALANS DE 2009
La Vanguàrdia d’avui obre en portada amb una altra bona notícia pel catalanisme. La darrera enquesta electoral encarregada per aquest diari, a nivell estatal, projecta una pujada de tres dècimes en percentatge de vot i d’entre un i tres escons més per Convergència i Unió, respecte dels resultats obtinguts per la Federació nacionalista a les eleccions a Corts de 2007, força política que podria ser determinant per a futures majories parlamentàries.
I serà fruït de la casualitat, o no, com diu la Consellera de Salut, Marina Geli, però els quatre primers nadons de l’any són fills de catalans d’origen estranger. Aquest fet té a veure amb el que és el veritable repte de Catalunya dels propers anys: no deixar de ser un sol poble.
Que Convergència i Unió continui pujant en projecció de vot, també a nivell de l’Estat és, sens dubte, una bona notícia per al catalanisme i per al País en el seu conjunt, especialment quan l’any 2009 ha començat portant sota el braç tota classe de negres auguris. I que ERC continui baixant és un problema per a l’actual direcció republicana, però un bon símptoma que pot portar a aquest partit i als seus votants a fer un gir radical en la seva estratègia suïcida d’apuntalament del Tripartit i d’entreguisme submís al PSC-PSOE. Les dues alternatives a l’actual situació política catalana, i especialment una vegada s’hagi donat a conèixer la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, passen o per l’inici d’un procés de denúncia política del marc institucional que dibuixa la Constitució espanyola, amb consulta popular inclosa, o per una nova versió del "peix al cova", amb el Grup Parlamentari Català de CiU a Madrid que sigui determinant alhora de conformar la propera majoria governamental. En aquest segon supòsit, nomès els 13 o 15 diputats de CiU podrien, per la via de la negociació política, neutralitzar els efectes de la Sentència del Tribunal Constitucional, fins que una majoria social i política a Catalunya proclami la fí del model autonòmic.
Els bons resultats demoscòpics per al catalanisme majoritari de CiU a les Corts de l’Estat donen validesa a les darreres enquestes publicades que situarien Artur Mas a les portes de la Presidència de la Generalitat i a Xavier Trias com a virtual Alcalde de Barcelona. Aquest escenari, després de cinc anys a l’oposició a Catalunya i havent patit tot tipus d’assatjaments per part del Tripartit amb l’objectiu de fer desaparèixer CiU de l’escenari polític català, no solament és un motiu d’immensa alegria pels qui estimem Catalunya, assumint el gruix de les posicions que defensa CiU, sinò que és una bona lliçó pels sucursalistes i els subalterns dels partits catalans d’obediència espanyola.
I com diuen el President Pujol i els principals intel.lectuals, sociòlegs i demògrafs d’aquest País, el futur de Catalunya es juga al tauler d’escacs del fet immigratori. Que els pares dels quatres primers catalans nascuts el 2009 siguin d’origen immigrant i que prop del 30% dels naixements que es donen a Catalunya siguin nadons amb pares que s’han establert a Catalunya provinents dels cinc continents és, a parer del que subscriu, el fet més rellevant dels que haurem de gestionar els propers anys. No podem perdre ni cinc minuts. No hi ha alternativa. O els acollim i els integrem, disposant dels mitjans polítics i econòmics que requereix tota comunitat nacional receptora d’immigració per tal de garantir que continuarem éssent un sol poble, o el que no va aconseguir el franquisme els anys 50 i 60 ho aconseguirà l’Estat espanyol i la Unió Europea, que són les entitats que tenen els mitjans per controlar les fronteres, regular els fluxos migratoris, l’accès a la nacionalitat i els recursos econòmics que poden ajudar a una correcta integració. En aquest sentit, el Pacte Nacional per a la Immigració pot ser una bona eina per fer la feina que cal fer. Però un mal govern, com ho és el Tripartit, és difícil que la faci. Davant d’aquest escenari, des de CDC ja es treballa, a través de la plataforma Nous catalans
, amb l’Angel Colom i l’Èric Bertran al capdavant d’un equip de desenes de patriotes compromesos, per convertir aquest repte en una oportunitat per a la cohesió social de Catalunya.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jordi mentalitza’ t que el més important és la llengua, sense llengua no hi ha país, de qué servirà la majoria social independentista,si parla castellà???
O si parla una mena de dialecte del castellà que algún blocaire ja titlla de “patués metropolità”,sense pronoms febles,plé de barbarismes,etc….?
Quin programa té CDC, per fer front al problema de la llengua que parlent els catalanoparlants?
No creus que és urgent un programa amb molta potencia mediàtica que normativitzi novament el català,com ‘digui digui’ o similar? i fixi la llengua?
Perque segons quina parella linguïstica tingui el nou vingut aprendrà un català plé de buenus,puesus,sense pronoms febles i sense sapiguer l’ estructura profunda de la llengua .
Adeu!
A c’en CiU la prioritat és l’Estat espanyol que lluïta per la seva raó d’existir des dels inicis que és acabar de assimilar i diluir Catalunya sota l’imposició espanyola i és per això que compta amb tots els mitjans de tot gran Estat al seu abast i CiU en la seua acció de govern no ho ha impedit mai i ho ha habilitat deixant pas.
CiU significa tanmateix la perpetuació dels privilegis aconseguits per l’Estat espanyol a Catalunya a través d’actuacions despotes i dictatorials.
De tal mena que tanmateix passa amb la mediàtica, bilingüista on l’integració primera i privilegiada pels mitjans serà sempre l’espanyola restant la catalana com de segona, tercera o marginal fins la seva dissolució.
És la política ‘Vil-lingüista’ i l’ocupació de l’Estat Español i els seus mitjans soferta durant tants anys la que amença Catalunya en tot els sentits i com a nació.
On l’inmigració espanyolitzada és només una conseqüència de l’integració de Catalunya a España que ens deixa amb un pseudo-estat lluny d’un Estat propi o institució semblant.