El bloc d'en Jordi Martí

Ara fa 24 hores el Palau Sant Jordi de Barcelona s’omplia amb milers de catalans, vinguts de totes les comarques de Catalunya, per viure i participar del míting final de campanya electoral de Convergència i Unió. Finalment, 20.000 ànimes entusiastes i amb ganes de ser protagonistes de la història, van fer costat a Artur Mas i a la resta de caps de llista de CiU. Sens dubte, ha estat el míting més multitudinari dels darrers anys, per part de la Federació nacionalista. Però ha estat molt més que un míting electoral. Ha estat la culminació d’un llarg procés de renovació del projecte de CiU. I la darrera etapa d’una llarga travessia del desert, que sembla arribar a la seva fí. I la simbiosi i la comunió gaire bé perfectes entre l’exèrcit de la bona gent de CiU i el seu líder, Artur Mas, que arriba al 28-N en el moment més dolç i madur de la seva carrera política. 

Al contrari que el PSC-PSOE, que el dia abans va haver de recòrrer a militants socialistes d’arreu de l’estat (fins i tot  de Còrdoba) i a plafons amb fotografies de gent a tamany real per "tapar ciment" del Palau Sant Jordi, i tot i així no va aconseguir omplir-lo de gom a gom, Convergència i Unió sí que ho va fer. Després de setmanes d’importants mobilitzacions arreu del territori i de portar a terme una campanya exemplar d’explicació de propostes electorals, ahir al Palau Sant Jordi es va viure un clímax difícilment repetible. La imatge del Palau Sant Jordi, ple a vessar, era impressionant. L’actitud de la gent, per recordar durant molts anys. Es va viure una explosió de sentiments, mai vista per un servidor, que amb més de 30 anys de militància a CDC, n’ha vist de tots colors.

Ahir vam viure sentiments profunds. Satisfacció per la feina feta aquests darrers mesos, ràbia continguda per les persecucions patides els darrers set anys, il.lusió per fer les coses bé i aixecar Catalunya, orgull convergent i agraïment al President Pujol pel seu testimoniatge, renovació del compromís amb el projecte polític de CiU, tranquilitat per l’entesa a prova de bomba entre Artur Mas i Duran Lleida, admiració per la qualitat política i humana dels caps de llista de Girona, Tarragona i Lleida -Santi Vila, Josep Poblet i Albert Batalla-, confiança en la victòria, des de la humilitat i la contenció. I finalment, els que vam saber, llegint el llibre de Pilar Rahola La màscara del rei Artur, les vicissituds i els greus problemes de salut de l’esposa del president de CiU, vam poder emocionar-nos amb les paraules, plenes de sentiment i d’autenticitat, que el mateix Artur Mas li va dedicar a Helena Rackosnick. La foto d’aquest apunt, és prou eloqüent. Ahir, al Palau Sant Jordi, es va viure una nit carregada d’èpica, de simbolisme i d’emocions fortes. Ahir la nova CiU va presentar la millor de les seves credencials i el millor dels dream teams dels darrers 30 anys. El catalanisme ha estat, i ahir ho va tornar a ser, sentiment, vocació de servei a la comunitat i amor a la pàtria.

Demà, a aquesta hora, estaran a punt de tancar els col.legis electorals, i es començaran a fer públics els primers resultats dels sondejos fets a peu d’urna. Tot apunta a una victòria folgada de CiU que li hauria de permetre tirar endavant la investidura d’Artur Mas com a President de Catalunya. Una victòria l’abast de la qual no se sabrà fins el darrer moment, però que s’intueix suficient per liderar una nova etapa de plenitud nacional i material, per fer entrar en crisi el projecte socialista, acabar amb l’artefacte inestable del Tripartit i jubilar José Montilla, i pot ser algun altre dirigent d’Esquerra. Ha arribat l’hora de la veritat. CiU i Artur Mas som conscients que la confiança i els suports que podem rebre demà, no es podran malmetre ni defraudar. Caldrà ser generosos i humils, però alhora molt eficaços i ambiciosos. Ens hi juguem el futur. El nostre i el dels nostres fills. I rés del que necessitem ho aconseguirem amb un govern feble o format per una coalició de partits amb estratègies contradictòries i prioritats assimètriques.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!