Avui ha estat un dia important per Barcelona i Catalunya. El Papa Benet XVI ha consagrat el temple de la Sagrada Família com a basílica, i per la tarda ha visitat una de les nombroses iniciatives socials de l’Esglèsia, l’Institut Nen Déu. Es tracta de la visita d’un cap d’Estat, tot i que el programa de la visita ha estat bàsicament pastoral. Ha estat una visita carregada de polèmiques polítiques, amb protestes de diferents col.lectius i crítiques per l’elevat cost que ha comportat tant per les administracions com per la mateixa Esglèsia, més enllà de les nombroses afectacions en la mobilitat que ha provocat als veïns del barri de la Sagrada Família.
La visita del Papa Benet XVI ha estat un esdeveniment de primer ordre, que ha situat Barcelona i Catalunya en el centre del món, malgrat que la visita d’ahir a Santiago de Compostel.la va ser plantejada per tal que des de la cúpula eclesiàstica espanyola es pogués difondre l’esdeveniment com a visita a "Espanya". Breument, i deixant de banda consideracions polítiques partidistes o adscripcions religioses personals o col.lectives, val la pena assenyalar alguns elements de la visita:
1- Ha servit per donar a conèixer al món una de les maravelles arquitectòniques i espirituals més espectacul.lars mai imaginades i realitzades: la Sagrada Família, una obra mestra que emociona i ens omple d’orgull. Una obra única, singular i irrepetible que actúa com a embaixadora de la catalanitat i de l’espiritualitat arreu del món.
2- Ha servit per difondre el català com a llengua pròpia de Catalunya a Espanya i al món, a un nivell similar al que s’ha donat durant la visita al castellà. En aquest sentit cal felicitar a l’Esglèsia catalana per la feina feta aquests darrers temps i amb la que s’ha aconseguit neutralitzar el biaix espanyolista i anticatalà de Rouco Varela i els seus aliats.
3- Ha contribuït a dinamitzar el comerç i els serveis turístics de la ciutat. Segons dades facilitades per l’Ajuntament de Barcelona, la factura de la visita haurà estat de prop de 500.000 euros i el retorn haurà estat de 30 milions d’euros. Un bon negoci doncs, des del punt de vista de la inversió i els ingressos per la ciutat i els seus operadors.
4- Ha demostrat que les administracions, els cossos i forces de seguretat, l’Esglèsia i la societat civil saben respondre raonablement bé davant els reptes organitzatius d’un esdeveniment d’aquesta naturalesa.
5- Ha quedat acreditat, malgrat els recels i els obstacles de determinats poders de l’estat i mitjans de comunicació de la caverna, que Catalunya és una nació, que ho és des d’uns quants segles abans que s’aprovés la Constitució del 1.978, i que la flama de la reivindicació nacional és ben viva.
6- Hem pogut veure, una vegada més, que l’Esglèsia Catòlica és molt més que la Cúria Vaticana i que la seva història, massa lligada al poder i sovint massa allunyada de la paraula de Jesús. L’Esglèsia Catòlica és Càritas, és la Fundació del Pare Manel, és la proximitat i l’ajuda espiritual i material que donen les parròquies a milers de necessitats afectats per la crisi actual, són els missioners i les monges que es juguen la vida de manera anònima per ajudar els que rés no tenen als cinc continents, és la tasca de centenars d’institucions i programes d’ajuda a toxicòmans, reclusos, malalts, pobres i gent gran sense recursos.
7- I també hem vist diferents manifestacions de protesta contra la visita del Papa a Barcelona. Totes elles respectables, però algunes amb una estètica i unes formes que no ajuden a prestigiar les causes per les que lluiten.
En definitiva, hem viscut una visita papal de la que em quedo amb dos instantànies: el cant del Virolai al final de la missa oficiada a la Sagrada Família i les intervencions en català del Papa Ratzinger, que de ben segur hauran servit per agreujar la llaga d’estòmac que afecta als potents nuclis ultres de l’Esglèsia espanyola, a la caverna mediàtica de Madrid i als polítics de la dreta i l’esquerra espanyola que perseveren en la negació de la consideració de Catalunya com a nació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Excel·lent article. Felicitats.
res a objectar al contingut del vostre article, correcte i força objectiu, excepte la consideració sobre l’estètica i les formes d’alguns manifestants contraris. Estètica també és la del Papa, ornamentada amb el Papa-mòbil: em sembla ridícula i ostentosa.
Afegiria, però, que la ciutat de Barcelona s’ha mostrat majortàriament indiferent a la visita, cosa que he pogut corroborar quan he passejat aquest matí per la zona perimetral i parlant de fa dies amb persones a les quals l’única cosa que els preocupava eren les restriccions al tràfic o a la mobilitat en general. Personalmment, jo no l’esperava ni em feia cap il·lusió, Ratzinger.
(Pel que al reconeixement de Catalunya, només el dia que el Parlament sigui majoritàriament sobiranista, obtindrem un ressò significatiu: el d’ara és efímer).
Fina sàtira, la de vostè… qüasi ratllant la blasfèmia! Si fa un altre artícle així, de ben segur que els de Polonia li’n donaran un, de lloc de treball.
Atentament