El bloc d'en Jordi Martí

Com ja és tradició des del 1.980, els amos del PSOE i del PP han aterrat a Catalunya, en ajuda de les seves delegacions regionals. Les enquestes dibuixen un escenari contrari als seus interessos i han decidit desembarcar amb les seves armades: portaavions, destructors, corbetes, dragamines i submarins. Tota l’artilleria amb l’objectiu de salvar els mobles…i amb la mirada posada a les eleccions a Corts de 2012, que són les que realment importen als estrategs dels carrers Ferraz i Génova, seus dels dos partits espanyols. I com sempre, la imatge de dependència i de minoria d’edat que donen el PSC-PSOE i el PPC, encara perjudica més les seves expectatives. No tenen Grup Parlamentari a Madrid ni el tindran. I accepten públicament que no tenen prou arguments ni prou líders polítics solvents per convèncer els catalans de les bondats dels seus programes. Necessiten l’ajuda i la tutela de la superioritat.

D’una banda, el PSC-PSOE convida Felipe Gonzàlez per mobilitzar el seu electorat del Baix Llobregat i el Barcelonès. Un líder amortitzat, que encara ens sorprèn, amb declaracions sobre les decisions que va prendre en la seva etapa de President del Govern espanyol, en la lluita contra ETA. L’equip de Montilla, que fins i tot fa poques setmanes va afirmar que no comptarien amb la presència de Rodríguez Zapatero durant la campanya electoral, per la seva manca de credibilitat, de la boca de Jaume Collboni, ara ha canviat d’opinió. S’han empassat les paraules i ja han comptat amb la seva presència, per mobilitzar el votant socialista desencantat, crític amb el Tripartit i afectat per la crisi i l’atur. I també han comptat amb el Vice President Pérez Rubalcaba i el ministre Ramon Jauregui. Han vingut per replicar Rajoy i per fer un assaig de la campanya de les eleccions generals de 2012. Catalunya és un camp de proves i els catalans només som vots que venen a recollir per després maltractar-nos i humiliar-nos.

D’altra banda, el PP d’Alícia Sánchez Camacho convida Mariano Rajoy, "el catalán", nom que li han posat per l’elevat nombre de jornades que estarà a Catalunya amb motiu de la campanya electoral. Sense comentaris. El PP i el PSOE, enfrontats per imposar les seves tesis amb la vista posada al proper govern de l’estat, però aliats quan es tracta de jivaritzar Catalunya i de desnaturalitzar el nostre autogovern, la nostra cultura i la nostra llengua.

Uns, el PP, acusen CiU de voler, per la porta del darrera, la independència de Catalunya. Els altres, el PSOE, acusen CiU de voler pactar amb la dreta espanyola. I ERC acusa de CiU…de tots els mals del país. Tots concentren les seves energies i les seves armades contra CiU. CiU és l’adversari a batre. Tant és l’argument que s’utilitzi. Tant és que amb aquests atacs es fregui el ridícul i es posi en qüestió la intel.ligència del votant. No pot ser que, al mateix temps, CiU vulgui la independència i pacti amb la dreta espanyola. Queden 13 dies per les eleccions, però tot fa indicar que aquesta serà la tònica fins el 28-N: tots contra CiU, la gran favorita.

Finalment, un element més que pot reforçar aquesta predicció: els propers dies es continuaran publicant enquestes. Totes elles sembla que coincidiran en allò que és essencial: CiU guanya amb claretat, al voltant dels 60 escons, el Tripartit no suma i el PSC-PSOE i ERC perden milers de vots i entre 10 i 15 diputats, entre ambdues forces. Demà RAC1 donarà a conèixer l’enquesta del Racòmetre. Pel que es diu, no sembla que difereixi gaire de l’anterior. I demà també es publicarà l’enquesta del diari El Periòdico. Pel que sembla, coincidirà en allò que és essencial amb l’enquesta de RAC1. Dues enquestes més, dos elements més que reforcen l’escenari dibuixat fins ara pels estudis demoscòpics. CiU avantatge amb claretat a la resta de contricants, però no té rés guanyat. El Tripartit no suma però podria arribar a fer-ho. El canvi és a prop, però CiU continuarà sent l’objectiu a batre.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!