El bloc d'en Jordi Martí

President de la Federació de Barcelona de Convergència

15 de juny de 2011
General
0 comentaris

ATEMPTAT A LA DEMOCRÀCIA PARLAMENTÀRIA

Avui hem viscut la pitjor de les estampes polítiques que un país pot viure en democràcia. La seu de la sobirania popular, el Parlament de Catalunya, assetjat per milers de persones sense escrúpols que han utilitzat la violència verbal i física per segrestar els diputats i diputades del nostre país.

En primer lloc cal denunciar, solemnement i contundentment, el capteniment dels indignats que avui han escrit el capítol més trist i lamentable de la jove democràcia catalana. La imatge de milers de hooligans atemptant contra el nostre Parlament, ha donat la volta al món.

En segon lloc cal expressar la més sincera de les solidaritats amb els diputats i treballadors del Parlament de Catalunya. El Parlament de Catalunya, com a màxima institució d’autogovern del país, ha quedat seriosament tocada en les seves funcions representatives.

En tercer lloc cal aplaudir el posicionament unànim de les forces parlamentàries davant d’una situació excepcional i d’extrema violència.

En quart lloc cal demanar al Govern de la Generalitat, al seu Conseller d’Interior; i a l’Ajuntament de Barcelona i al seu Alcalde, que actuin amb la màxima contundència per garantir el normal desenvolupament de les funcions del Parlament i el lliure accès a l’espai públic segrestat per un col.lectiu, hores d’ara totalment desacreditat.

D’altra banda, i davant de la repercusió internacional que estan tenint els aldarulls i la violència emprada pel col.lectiu dels indignats, cal trobar totes les sinèrgies polítiques, socials i econòmiques per preservar la marca Barcelona i la de Catalunya, com a destí turístic, empresarial i de negocis. Si a la crisi econòmica s’hi suma la devallada de les inversions internacionals, de les fires, del turisme internacional i s’hi suma l’efecte crida de col.lectius anti sistema, Catalunya i Barcelona poden accentuar encara més la crisi que tan ens està afectant.

I finalment, i en tant en quant els plantejaments que defensen els indignats puguin ser expressats pacíficament i encarrilats a través d’interlocutors vàlids, caldrà gestionar les pretensions i els anhels d’aquest moviment, alguns dels quals han de ser forçosament tinguts en compte i debatuts en els termes que es mereixen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!