Avui ha començat la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya, que tindran lloc el 28-N. De fet, fa mesos que tots els partits polítics han engegat els preparatius per a la que ha de ser la batalla electoral més important dels darrers trenta anys, tal com s’ha encarregat d’advertir el mateix José Montilla. Cada dia apareixen noves enquestes que coincideixen en assenyalar CiU com a clara guanyadora, però el partit tot just acaba de començar, i tot és possible.
Avui s’ha donat a conèixer l’enquesta del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), institució demoscòpica depenent del Govern central i amb un prestigi contrastat, més enllà d’algun episodi turbulent, com va ser el relleu de la seva màxima responsable, moviment provocat per l’ex-Vice presidenta del Govern, Maria Teresa Fernàndez de la Vega. El CIS coincideix amb la majoria d’enquestes publicades. Atorga a CiU la condició de clara favorita, amb el 40% dels vots i li atribueix 59 escons, 11 més que els que ha tingut fins ara. Aquestes dades són, segons el CIS, la conseqüència del desig majoritari de canvi polític que existeix a Catalunya, i que arriba al 80%. El PSC-PSOE es quedaria amb 32 escons (5 menys que els actuals), i el Tripartit en el seu conjunt obtindria 60 diputats, 8 menys dels que necessitaria per obtenir la majoria absoluta del Parlament. Una possibilitat ben real, malgrat les paraules farisaïques del PSC-PSOE i d’ERC.
La clara victòria de CiU doncs, quedaria eclipsada per la possibilitat, remota però no impossible, de la reedició del Tripartit. I a 16 dies de les eleccions, tot és possible i qualsevol escenari és igualment factible. Avui mateix Artur Mas, que és el candidat preferit per una major part dels catalans per a ser el proper President de Catalunya, ja ha advertit que aquest resultat, de donar-se en aquests termes, abocaria CiU a formar Govern, però un Govern feble i condicionat. Aquest cap de setmana alguns mitjans podrien publicar noves enquestes, i en qualsevol cas, dilluns que ve RAC1 donarà a conèixer la nova onada del seu Racòmetre. Caldrà estar amatents doncs a l’evolució de les tendències demoscòpiques, a pocs dies de la data electoral. El canvi avança, però caldrà analitzar cap a on es decanten els electors que es declaren indecisos, que seran els que finalment consolidaran la victòria de CiU o ajudaran -volent o sense voler- a la reedició del Tripartit.
En qualsevol cas, la tònica de la campanya tindrà una constant. Estem davant d’una campanya de "cinc contra u". Tots contra CiU i Artur Mas. Ho vam veure ahir, durant els actes d’inici de campanya i ho veurem fins el darrer dia, inclòs l’únic debat televisiu "a sis". Un debat que serà un vergonyant cinc contra u, i que molt probablement decebrà a l’audiència, al contrari del que hagués succeït en el supòsit que s’hagués celebrat l’esperat cara a cara televisiu entre Mas i Montilla, amb el perill que una exhibició de Mas en front de Montilla encara l’hagués pogut perjudicar. Dintre de quinze dies molt probablement els catalans enterraran el Tripartit. I començarà una nova etapa, plena de dificultats i sacrificis, que donarà pas a una segona transició, cap al Dret a Decidir. No val a badar. Com deia ahir mateix el President Pujol, aquestes són les eleccions del vot útil. O CiU o Tripartit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“… i el Tripartit en el seu conjunt obtindria 60 diputats, 8 menys dels que
necessitaria per obtenir la majoria absoluta del Parlament. Una
possibilitat ben real, malgrat les paraules farisaïques del PSC-PSOE i
d’ERC.”
Farisaic (DIEC; sense dièresi, per cert): Propi o característic dels fariseus.
Fariseu: Persona que afecta una pietat que no té observant rigorosament les pràctiques exteriors de la religió.
Et refereixes a aquesta segona accepció?
Personalment ja m’ho prenc amb sentit de l’humor, això del fantasma del tripartit, però insisteixo que abusar-ne se us pot girar en contra. De fet, enquestes anteriors us situaven a tocar de la majoria absoluta i en aquesta ja us en donen 59. I falten quinze dies.
Tan senzill com seria trobar la complicitat d’Esquerra per fer front comú amb una còmoda majoria absoluta i preparar el full de ruta cap a un referèndum, posem per cas, la primavera del 2014.