ES RACÓ D'EN JORDI

Si pegau una ullada a un dossier que ha publicat el Ministeri espanyol d’Educació i que es titula ‘Datos y Cifras Curso escolar 2011/2012’, concretament a la gràfica que surt a la plana 25, veureu com les Balears són la comunitat autònoma de l’Estat que fa dos en fracàs escolar, només per davall de Ceuta i Melilla.

Don José Ramón afirma, sense empegueir-se gens ni mica, que la culpa d’aquest fracàs a les Balears és de la immersió lingüística, és a dir, de l’ús normal del nostre idoma a les escoles. Si aquest bergant es dignàs a llegir la informació donada precisament pels seus superiors del govern de Madrid, veuria com Catalunya es troba en el lloc que fa nou d’aquesta llista. Si la culpa fos de l’ús normal del nostre idioma tradicional a les escoles, no tocaria estar el Principat al número u d’aquesta llista de fracàs escolar? Més si tenim en compte que, al Principat, el català es fa servir a totes les assignatures i a tots els centres. No com a les Balears, on l’ús del català, segons el Decret de Mínims, varia segons el centre d’un 50% a un 100%. No estàs empegueït, Bauzá, d’escopir tant d’odi i tant de menyspreu contra la llengua que els mallorquins hem après dels nostres pares, padrins i repadrins durant vuit segles?

Si mirau la gràfica que he dit de la plana 25, veureu com, davant les Balears, hi ha Ceuta i Melilla i, just darrere, hi vénen Múrcia, Andalusia, Castella-La Manxa i les Canàries. Idò bé: a cap comunitat d’aquestes hi fan servir altre idioma més que el que don José Ramón vol imposar a les Balears. Què esperes, Bauzá, a donar la culpa del fracàs escolar a la immersió en espanyol que fan a Ceuta, Melilla, Múrcia, Andalusia, Castella-La Manxa i les Canàries?  Si mirau el mapa del fracàs escolar de l’Estat, que adjunt amb aquest article, digau-me si sou capaços de destriar gens de relació ni una mica entre el fracàs escolar i l’ús de cap llengua concreta. 

I una altra cosa: si els nacionalistes radicals espanyols pressuposen que els catalanoparlants som capaços d’estudiar i d’aprendre coses en espanyol, per què pressuposen que els hispanoparlants són incapaços d’aprendre’n en català?  És que els consideren d’un coeficient intel·lectual curt i inferior?  No seria això racisme pur precisament contra la seva pròpia comunitat hispanoparlant?  I encara més: si estudiar en català desbarata aquesta pobra gent, què passarà quan estudiaran en espanyol… mes en català i en anglès?  No s’embullaran tres vegades més?  Si en Bauzá està convençut que estudiar en català fa suspendre els hispanoparlants, què suposa ell mateix que els passarà, als pobres estudiants hispans, quan hauran d’estudiar en tres llengües?

Mestres, pares i alumnes guanyam la batalla a l’antimallorquinisme

Som conscients els professors, alumnes i pares, de la immensa victòria que hem tengut amb l’autogol que es va fer l’ultradreta antimallorquina amb l’intent fracassat d’imposar la segregació lingüística a les escoles? Som conscients que el món docent és una autèntica estructura d’Estat que hem sabut construir a les Balears d’ençà que el dictador feixista espanyol Franco va eixamplar els potons?  Com que, als franquistes, el tret de la ‘libre elección’ segregacionista els surt per la culata cada vegada que ho proven, ara han fet la rabieta d’imposar això del ‘trilingüismo’.  I són ben conscients que, sense preparar prèviament els professors per a ensenyar en anglès, és impossible d’aplicar.  Però alerta: precisament és això que cerquen ells: podem estar ben segurs que, en aquest cas, provaran d’imposar un 50% en espanyol. I això que, en el seu programa electoral, parlaven de ‘libre elección’! Com que l’elecció -tot i la guerra bruta i de desprestigi contra la llengua de Mallorca que exerceix el feixisme espanyol- ha estat aclaparadorament favorable al català, la frustració i l’odi contra la llengua de la nostra terra s’ha multiplicat, els ha posseïts i els ha encegats fins al punt de contradir-se ells mateixos i no fer cas per res de la lliure elecció que hem fet els pares.

Aquest comportament tan miserable i pocavergonya, afegit a la victòria rotunda que ha tingut a les escoles la voluntat majoritària dels pares d’avalar el consens del Decret de Mínims, encara carrega més de força moral i de legitimitat els centres educatius per practicar la insubmissió al feixisme. L’autogol dels radicals espanyols amb la ‘libre elección’ ens dóna no tan sols el dret, sinó l’obligació als pares, mestres i alumnes de resistir aquests dos anys fins a la nova legislatura, en què, amb tota probabilitat, l’incompliment d’en Bauzá de les seves promeses d’abaixar imposts i de combatre la crisi, -que són les que li feren guanyar les eleccions- durà un canvi de govern i, per tant, el restabliment immediat del consens lingüístic a les nostres escoles.  Hem de ser conscients de la nostra victòria.  N’hem de ser responsables i, per tant, hem d’administrar-la així com toca i, en conseqüència, no podem permetre que mitja dotzena d’ultranacionalistes espanyols subvencionats esbuquin amb una bufada la formidable estructura d’Estat mallorquina i balear que constitueix el nostre sistema educatiu.  La nostra victòria fulminant a camp contrari, és a dir, a les pròpies urnes d’en Bauzá, no ens ha de fer ser uns estufats; però sí que ens ha de carregar de responsabilitat històrica de cara a les futures generacions i, per tant, ens ha d’obligar a exercir la dignitat i la resistència que la voluntat de la immensa majoria de pares ens ha encomanat.

Reparau fins a quin punt l’ultradreta antimallorquina està desconcertada, que ha intentat fer creure que, a les escoles concertades, és a dir, a les escoles ‘de nins de bona casa’ hi ha hagut més tendència a favor de l’espanyol.  Però la mateixa Escola Catòlica, que ve a ser un 80 % de l’escola concertada, els ha desautoritzats, els ha desmentits i els ha deixats amb els calçons baixos en afirmar que més d’un 71 % ha triat continuar amb el consens lingüístic de l’escola en català.  Aquesta informació, afegida al fet que dia 5 de juny la Conselleria d’Educació va publicar uns llistes d’escolarització que només responien a la qüestió de tria de centre però que, al mateix temps, amagaven la de tria de llengua, confirma la denúncia de l’Escola Catòlica.  Perquè no poseu cap dubte ni un que, si fos veritat que una majoria de pares i més concretament de pares d’escola concertada, es decantava per l’espanyol, no tan sols no haurien amagat les dades, sinó que les haurien esbombades a tort i a dret.

Unió Obrera Balear, un sindicat digne i responsable

Aquesta actuació tan miserable fa necessaris actes de responsabilitat, de resistència, d’afirmació i de dignitat com el que propugna el sindicat Unió Obrera Balear, que crida tot el professorat conscient i responsable a exercir la insubmissió al feixisme i a fer un aprovat general aquest mes de juny i a la vaga indefinida el mes de setembre.

Només aquestes accions poden dignificar la nostra escola.  Faríem un acte de covards i d’irresponsables si els mestres, alumnes i pares caiguéssim tan baix com per consentir els capricis patològics de mitja dotzena d’exaltats d’ultradreta antimallorquins posseïts per l’odi a la llengua pròpia de les Balears i entràssim en conflicte a les escoles sobre què s’ha d’ensenyar en una llengua, què no i què en quina altra.

El poble de les Illes Balears acaba de demostrar -una vegada més!- que el darrer maldecap que tenia a l’hora de votar-los era el de rompre el consens lingüístic.  El 30 de maig, la Conselleria d’Educació, tot i la jihad hispànica contra la nostra llengua a què assistim, va haver de reconèixer un formidable 70% de les famílies de les Illes han triat el català com a primera llengua d’escolarització per al curs 2013-2014.  José Ramón! No volies ‘libre elección’? Idò tassa i mitja!

Jordi Caldentey

Gorrió

Mallorca Oriental

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!