ES RACÓ D'EN JORDI

Un altre exemple de doble mesura a l’hora de jutjar les coses en funció no del fet sinó de qui el fa i de qui el pateix, és el tema del model estàndard de llengua.  Ara, a Mallorca, els ultranacionalistes espanyols que copen el govern en teoria ‘autònom’, no tenen altre maldecap més que fer mal al mallorquí, és a dir, al català. 

Posseïts per un odi patològic a la llengua que els mallorquins hem heretat dels nostres pares, padrins i repadrins, ara volen provar de reduir-lo a la simple condició de dialectutxo local.

Aquest atac no ens ha de venir gens de nou si tenim en compte que aquest governet titella de Madrid està decidit a fer si cal l’ullastre esbrancat per agradar als seus amos i superiors de la metròpoli. 

La setmana passada un diari de Palma va publicar que Mallorca, i la resta de les Balears, pateixen una mancança gravíssima en els seus hospitals de maquinària per a combatre el càncer.  Idò bé: els radicals espanyols que copen el governetxo titella, en lloc de moure un ditet per combatre la crisi econòmica (que és la cosa per la qual els votaren) o d’alçar mínimament la veu davant l’Estat per l’espoli fiscal més gran d’Europa, que patim a les Balears, idò no: ara no tenen altres feines més que tudar 70.000 € en editar llibres de text escolars en ‘modalidades baleares’.

D’una hora lluny es veu que qualsevol institució en mans del partit franquista a qualsevol indret de llengua pròpia diferent de l’espanyol no té a hores d’ara cap altra prioritat més que seguir les instruccions polítiques de la FAES de n’Aznar i combatre a mort l’idioma en qüestió, tant si és el basc com si és el català. 

La FAES de n’Aznar sap bé de què va.  I sap molt bé que una eina bàsica de qualsevol idioma per a subsistir avui és disposar d’una modalitat estàndard no tan sols escrita, com ja té el català, sinó també oral, com encara no té el català. 

Reparau com el partit franquista no protagonitza en tot el seu Estat una sola iniciativa que posi en solfa el model d’espanyol neutre que han divulgat tant a les seves escoles d’ençà que hi ha escolarització massiva, com als mitjans de comunicació àudiovisuals d’ençà que hi ha ràdio, televisió i sales de cine. 

 On són les propostes del PP d’editar llibres escolars en modalitat andalusa?

Si considerassin que la política que volen imposar al nostre idioma és bona, segur que aplicarien la mateixa política al seu.  I, per tant, procurarien editar llibres a les seves escoles d’Andalusia no en castellà estàndard, sinó en modalitat andalusa.  I obres com per exemple ‘Dialectología Española’, de n’Alonso Zamora Vicente, publicats per l’Editorial Gredos, de Madrid, en lloc de condemnar-los a l’oblit, els traurien del calaix més que de press, els espolsarien i els tindrien com la bíblia lingüística espanyola a l’hora d’editar llibres de text escolars a les terres de llengua castellana.  Els llibres en modalitat andalusa, haurien de reflectir que, en andalús, el plural no es forma afegint una –s al singular, sinó obrint-ne la vocal final i la vocal tònica; haurien de promoure mots propis andalusos com ‘afuciar’, desconegut en espanyol estàndard, que diu ‘proteger’; haurien de dir, igualment, ‘atacarse’ ( i no ‘abrocharse’), ‘ataute’ (i no ataúd’), ‘aterminarse’ (i no ‘atreverse’), ‘cabero’, (i no ‘último’), ‘certenidad’ (i no ‘certeza’), ‘escarpín’ i no ‘calcetín’ i més exemples com els que posaré en aquestes dues columnes comparatives d’aquí baix:

Modalitat andalusa:                    Modalitat castellana estàndard:

disanto                                        día de fiesta

hablistana                                   charlatana

manque                                       aunque

prometer                                     asegurar

yo vide                                        yo vi

alcarcil                                         alcachofa

aljofifar                                        fregar

el costumbre                               la costumbre

el sartén                                     la sartén

ustedes hacéis                           vosotros hacéis

oí de cantar                                oí cantar

comencé de limpiar                     comencé a limpiar

leíba                                            leía

traíba                                          traía

oíba                                            oía

creíba                                         creía

yo jadré                                      yo haré

yo quedré                                   yo querré

yo cadré                                     yo caeré

yo consigré                                yo conseguiré

yo perdré                                   yo perderé

abrío                                          abierto

escribío                                      escrito

ponío                                         puesto

morío                                         muerto

aquí habemos seis                    aquí estamos seis

I un enfilall infinit d’altres exemples que podria posar i que no s’acabaria mai.  Naturalment, altre tant podem dir de la modalitat aragonesa del castellà. que conserva una infinitat de característiques heretades de l’antic romanç aragonès.  I altre tant podem dir del castellà lleonès.

N’heu sentit cap, d’alt jerarca del PP remugant contra els llibres de les escoles andaluses, aragoneses o lleoneses perquè estan escrits en castellà estàndard?  No!  Ben alerta!

Per tant, per a la concepció racista i colonialista del món, que una llengua disposi d’un model unificat de llengua per fer-lo servir a les escoles, no és bo ni és dolent: depèn de si pensen en la seva llengua, en la llengua imperial a divulgar, a expandir, a imposar, o si pensen en la nostra, una anomalia que no poden tolerar, un mal tràngol que no poden engolir, un malson que no es poden treure del caparrot, una nosa a exterminar.

Jordi Caldentey

Gorrió

Mallorca Oriental

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!