ES RACÓ D'EN JORDI

El colonialisme espanyol, a diferència del britànic, quan ha vist arribar la pèrdua d’una colònia o d’un país ocupat, mai no ha provat ni de seduir positivament el nou país a punt d’emancipar-se ni de negociar-hi res.  L’única actitud que ha practicat Espanya sempre, sempre, sempre davant qualsevol cas de preindependència ha estat el menyspreu, la xuleria i l’amenaça. 

Aquest comportament recorda el del masclista frustrat que, davant el desig de sa dona de separar-se’n, en lloc de cercar seduir-la, canviar d’actitud positivament i oferir-li un futur millor que la pugui engrescar, no: fa el paper llastimós de menysprear-la i d’amenaçar-la.  I què aconsegueix així?  Per ventura fer-la canviar d’opinió?  Al contrari: la convenç encara més de la necessitat de començar una nova vida.

Ara com segles enrere, des de l’emancipació de Bolívia fins a la del Sahara, Espanya, com que veu de prop la independència d’un nou estat, en aquest cas Catalunya, en lloc d’oferir-li millores com, per exemple, reduir l’espoli fiscal i millorar el finançament, fa el contrari: deixa en pràcticament no-res per a les autonomies la flexibilització que li atorga Alemanya en reducció del dèficit i se l’autootorga a si mateixa aplicant-lo pràcticament tot  a l’administració central de l’Estat. 

En el camp lingüístic, ben igual: en lloc d’aplicar el ‘respeto y protección’ que mana la seva pròpia Constitució de cap als idiomes basc, català i galaicoportuguès, en teoria tan espanyols, tan respectables i tan protegibles com el castellà, no sap fer altra cosa més que accelerar-ne la persecució.  Aquesta setmana mateix, sense anar més lluny, acabam de veure com, a la Franja d’Aragó, prohibeixen anomenar el nostre idioma pel seu nom i, obnibulats pel racisme lingüístic, perden fins i tot el sentit del ridícul en entaferrar-li el nom de ‘lapao’, un invent esperpèntic que han fet aposta sols d’evitar haver de pronunciar el nom maleït de ‘català’. 

En la mateixa línia, a les Balears, acaben d’eliminar el Servei d’Ensenyament del Català, de la Conselleria d’Educació, que havia servit de suport als mestres que ensenyen la llengua oficial i pròpia de les Balears, tant amb consellers del PP, com del PSOE, com del PSM.  En canvi, conserven el mateix servei de suport a l’ensenyament de l’anglès.

Per tant, els radicals espanyols, en considerar més digne de respecte i protecció l’anglès que no el català, em voleu dir què fan més que mostrar-nos als mallorquins i a tots els balears la mateixa porta de l’emancipació cap a on va el Principat?  Els ve de nou que, segons acaba de publicar el CIS, l’independentisme ja arribi al 14% a les Balears, xifra impensable fa tan sols un parell d’anys? 

En estendre la persecució del català a València, a la Franja i a les Balears, són ells mateixos els qui escampen el sentiment independentista de la regió del Principat cap a gairebé tota la Nació, dels Pirineus al Segura i de la Franja a Maó.

Del seu pa, en faran llesques!

Jordi Caldentey

Gorrió

Mallorca Oriental