ES RACÓ D'EN JORDI

Els radicals espanyols, que s’han apoderat a les Balears del partit en què la societat va dipositar la seva confiança no perquè fes allò que li rotàs, sinó perquè fes front a la crisi econòmica, estan patològicament posseïts per l’odi a la llengua que els mallorquins hem apresa de les nostre mares, padrines i repadrines durant prop de vuit segles.

 De tant fuits que van, viuen reclosos dins una realitat virtual en què es pensen que tots els mallorquins (i especialment els qui els han votats a ells) som uns renegats que no tenim altre maldecap més que reduir la nostra llengua a l’ús domèstic, íntim i familiar, i encara com a passa prèvia a abandonar-lo per passar a xerrar tots en foraster, que sempre ha estat el gran desig del feixisme espanyol. 

 Enfilall de ridículs amb la ‘libre elección’.

Autoenganyats per aquesta realitat virtual en què viuen immersos, mogueren l’any passat una campanya que ells anomenaven de ‘libre elección de lengua’ a les escoles amb l’objectiu d’imposar-hi la segregació lingüística i convençuts que tan sols triarien el català una minoria insignificant. 

 La crua i tossuda realitat és que la immensa majoria de pares, conscients que, amb el primer canvi de govern, tornarà la normalitat a les aules i que, per tant, analfabetizant el seu propi fill en l’idioma de la terra on s’haurà de guanyar la vida, no només no hi guanyarien res, sinó que hi recularien una passa de gegant, i convençuts que farien un mal immens al seu propi fill i que el farien el colló de la classe, triaren massivament, devers un 90 %, la continuïtat del consens lingüístic a les aules i, per tant, l’escola en català.

 Tan gros va ser aquest perboc per als radicals espanyols del govern d’en Bauzá, tan esculats romangueren davant aquesta gerra d’aigua freda, tan ferest va ser el ridícul que feren amb aquest formidable tret per la culata que se’n dugueren, que encara ara no se’n poden avenir.  Ampliaren diverses vegades el termini de ‘libre elección’, però res.  Provaren de fer una tudadissa de doblers enviant cartes als pares dient-los més o manco que ‘-venga, venga, que hay libre elección, señores!  Que no os habeis enterado o qué!’  Però res.  Debades feren.  Els pares els demostraren a la cara que tenen altres maldecaps molt més urgents abans que analfabetitzar el seu fill en el nostre idioma.  Llavors provaren de fer un ‘decreto de multilingüismo’ però la immensa majoria de centres n’han fet el cas del moix.  Ara han provat de posar que els pares puguin segregar els seus fills on-line, però també han fet retxes dins l’aigua.  No els en surt ni una de condreta.  Ni una!. 

 La ràbia i la impotència de veure això, de constatar que, passada mitja legislatura, encara estan mans buides de cap resultat contra la llengua dels mallorquins a les escoles i d’encara no poder presentar cap peça de caça als seus amos polítics de la FAES de n’Aznar, ara han decidit tirar tot dret i imposar per decret la reculada del català, que fins ara té un ús a les aules d’entre un 50% i un 100% d’assignatures, fins a, com a màxim, un 30% d’assignatures.

 ‘Trilingüismo’… només allà on el mallorquí ha recobrat la normalitat d’ús

L’excusa que han posat és que volen una tercera part d’assignatures en català, una tercera part en espanyol, i una tercera part en anglès.  A més, diuen que fan cas del teòricament ‘independent’ ‘Consell Consultiu’, que justament, després de l’enfilall de fracassos i de ridículs amb allò de la ‘libre elección’, ara, mirau per on, troba ‘poc democràtic’ que els pares triïn l’idioma de les assignatures.  No cal dir si la ‘libre elección’ hagués estat del 90% en foraster, com s’esperaven, quin altre cantet farien: ja no hi hauria res més ‘democràtico’ que deixar comandar els pares a les aules!  ‘Las urnas han hablado’, ben segur que dirien!

 Però ara ja no enganyen ningú: si de bon de veres el franquisme cregués en el trilingüisme català-espanyol-anglès, us sembla, benvolguts lectors i compatriotes, que haurien abolit la lliure elecció de llengua que sí que hi havia realment a les emissions de films a la IB3 la passada legislatura per imposar-hi de cop el foraster com el temps d’en Franco?  Trobau que ho paga respondre?

De què tenen por? 

 El feixisme espanyol ja no pot dissimular la pressa que té per destruir, per eliminar, per exterminar, per esborrar del mapa la llengua que les mares i padrines dels mallorquins ens han transmès de generació en generacio durant vuit segles.  Ara ja no poden esperar ni una generació.  Si poguessin, ens exterminarien en una sola legislatura. 

 Senyal que estan molt nerviosos davant la possibilitat que, una vegada independitzat el Principat, els mallorquins, que serem l’única economia productiva i, per tant, l’única font de finançament del seu Estat, no comencem a badar els ulls i a seguir el mateix camí.  Per això és qüestió d’Estat per a la quintacolumna espanyolista fer-nos tornar a tots els mallorquins ‘de pata negra’ en quatre anys i fer-nos perdre qualsevol característica lingüística, cultural, jurídica o històrica que ens recordi el nostre origen comú amb el Principat i amb València.  El seu fanatisme i el seu nerviosisme no són més que la prova de l’ànsia i de la por que tenen que seguiguem el camí de la independència que ja ha començat el Principat!

Jordi Caldentey
Gorrió

Mallorca Oriental 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!