Absolutament d’acord amb el que dius. Bon apunt i bon dia.
ES RACÓ D'EN JORDI
Aplec d'articles de combat
13 d'abril de 2013
Sense categoria
2 comentaris
BONA FEINA, MARC BELZUNCES!
L’activista i compatriota Marc Belzunces fa comptes denunciar Espanya al Tribunal Europeu dels Drets Humans per la discriminació etnolingüística que patim els catalanoparlants.
Tot el sistema polític, mediàtic i judicial espanyol s’ha posat en aquests moments al costat de dues dotzenes -si hi arriba- de famíles hispanoparlants del Principat que no es volen integrar al sistema educatiu català, que fa servir l’idioma propi de Catalunya amb normalitat a les escoles.
La mobilització nacionalista espanyola ha arribat al punt delirant de dictar judicialment que, tan sols que un sol alumne d’una aula exigesqui l’ús de l’espanyol, tota la resta de l’aula s’ha d’adaptar a ell.
Costa ferm d’imaginar un cas més barroerament insultant de racisme lingüístic. Cal recordar que això és el resultat d’una sèrie de plets i de recursos que han mogut mitja dotzena de famílies del Principat.
Convé recordar que, ara fa devers un any i mig, concretament l’estiu del 2011, 126.000 alumnes valencians veieren denegada la seva demanda de ser educats en català valencià.
La crua realitat és que, com molt bé detalla l’Informe de Matriculació de l’Escola Valenciana de dia 17 de juny del 2010, un 61,2% de famílies valencianes demana escola en català valencià. Mentre que l’oferta que hi ha a les escoles el govern nacionalista espanyol del PP de València l’ha reduïda a tan sols el 33%. Això és una dada tan real com amagada per la dictadura mediàtica espanyola, que ens vol tenir als catalanoparlants paralitzats dins un sentiment de minoria insignificant.
No cal dir que la justícia espanyola, dels 126.000 valencians a qui el sistema educatiu nega l’escola en valencià i els la imposa en espanyol, no n’ha fet ni el més mínim cas. Aquest menyspreu racista contrasta amb la total atenció i complicitat amb què han comptat la mitja dotzena de famílies espanyolistes que s’han mobiltizat a les escoles del Principat contra el català.
És per tot això que iniciatives exemplars de denúncia internacional de l’opressió etnolingüística que en aquests moments exerceix Espanya contra Catalunya són absolutament necessàries perquè la noble causa de la nostra supervivència lingüística, cultural i nacional arribi a bon port.
Hem de menester que el món sàpiga que existim i que tenim una voluntat de ferro de continuar existint.
La mobilització nacionalista espanyola ha arribat al punt delirant de dictar judicialment que, tan sols que un sol alumne d’una aula exigesqui l’ús de l’espanyol, tota la resta de l’aula s’ha d’adaptar a ell.
Costa ferm d’imaginar un cas més barroerament insultant de racisme lingüístic. Cal recordar que això és el resultat d’una sèrie de plets i de recursos que han mogut mitja dotzena de famílies del Principat.
Convé recordar que, ara fa devers un any i mig, concretament l’estiu del 2011, 126.000 alumnes valencians veieren denegada la seva demanda de ser educats en català valencià.
La crua realitat és que, com molt bé detalla l’Informe de Matriculació de l’Escola Valenciana de dia 17 de juny del 2010, un 61,2% de famílies valencianes demana escola en català valencià. Mentre que l’oferta que hi ha a les escoles el govern nacionalista espanyol del PP de València l’ha reduïda a tan sols el 33%. Això és una dada tan real com amagada per la dictadura mediàtica espanyola, que ens vol tenir als catalanoparlants paralitzats dins un sentiment de minoria insignificant.
No cal dir que la justícia espanyola, dels 126.000 valencians a qui el sistema educatiu nega l’escola en valencià i els la imposa en espanyol, no n’ha fet ni el més mínim cas. Aquest menyspreu racista contrasta amb la total atenció i complicitat amb què han comptat la mitja dotzena de famílies espanyolistes que s’han mobiltizat a les escoles del Principat contra el català.
És per tot això que iniciatives exemplars de denúncia internacional de l’opressió etnolingüística que en aquests moments exerceix Espanya contra Catalunya són absolutament necessàries perquè la noble causa de la nostra supervivència lingüística, cultural i nacional arribi a bon port.
Hem de menester que el món sàpiga que existim i que tenim una voluntat de ferro de continuar existint.
Jordi Caldentey
Gorrió
-
-
Internacionalitzar el conflicte és clau per posar en evidència l’ultranacionalisme espanyol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!