El bloc de Jordi Castells i Guasch

No voldria apuntar-me a un debat que segurament és més tècnic que polític, tot i que tinc una opinió formada no gens favorable als transvasaments, i aquest no és una excepció, però no m’agrada gaire anar darrere la pilota mediàtica, que quan treu un tema tots parlen del mateix.

El que per associació de pensaments m’ha vingut a la memòria al parlar del Roine, són les respostes del conseller Saura a l’entrevista de La Vanguardia que em va fer arrivar un bon amic, on a grans trets deia que preferia el xampany al cava, encara que no li hauria costat gaire fer l’ullet a aquell sector del cava que ha apostat per la qualitat, com els productors de Pime-Cava; d’acord que el xampany és molt bo, però hi ha caves també molt bons.

Pel que fa al vi, responia que ell optava pels Ribera del Duero, i això sí que ho voldria comentar, perquè és una constant del nostre país, que allò que és més güai és el de fora, sort que a fora són molt apreciats molts dels nostres vins. El problema és que quan s’aprecia el de fora, el pretès universalisme no va més enllà de l’estat espanyol. I jo pregunto, per què Ribera del Duero? i per què no els grans vins dels Costers del Roine? i d’aquí la meva associació del pensament amb el Roine i amb els seu grans vins com: Els de Côte Roti, Condrieu, Saint Joseph, Hermitage i Cornas, o els més propers de Castellnou dels Papes. Posats a ser güais, és millor fer-ho amb una certa categoria, i els vins del Roine són dels millors del món, tot i que jo faig la meva aposta pels grans i bons vins de les diferents denominacions d’origen dels Països Catalans, amb tot el meu respecte pels grans vins que es fan arreu del món, però pels nostres també i, si pot ser, primer.

Castellnou del Pape

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!