El bloc de Jordi Castells i Guasch
Del Tomb del Balcó
Aquesta última nit a l’illa de Sicília, l’hem passada als afores de Marsala, prop de l’embarcador de l’illa de Mozia, on hi ha un interessant museu fenici, i de les importants salines d’aquesta localitat. Això ens ha permès aprofitar les ultimes hores a l’illa per fer una passejada per aquest magnífic paratge després d’esmorzar. Com que l’avió Tràpani-Girona no marxava fins passat el migdia, encara hem tingut temps per fer un tomb pel centre històric de Marsala. La passejada és plàcida, perquè la població s’estén per una gran xarxa de carrers de cases baixes, amb casals antics d’èpoques diverses, i compta amb diversos portals que s’obren a diversos indrets de la costa. Avui l’ambient estava animat, hi havia molta gent pels carrers principals, ambient de festa, de fira, parades de globus, d’ametlles garrapinyades i a les pastisseries, els dolços de Pasqua.
Una de les coses que ens ha sorprès d’aquests dolços pasquals, que ja vàrem descobrir a Palerm, és que es tracta ni més ni menys que de la versió siciliana dels nostres panellets. La composició (massapà d’ametlla, amb fruites, ametlles, pinyons i decoracions diverses) és exactament la mateixa, també ho és el sabor. Aquí, però, l’aspecte dels panellets és més vistós, més barroc, cosa que fa justícia a l’estil estètic predominant a Sicília, illa d’excessos de colors, de multitud de fruites, i monuments renaixentistes i barrocs. No tenen móna, doncs, sinó uns braços de gitano de massapà i una anyells pasquals de massapà, i safates i safates de panellets (que, evidentment, en lloc de fer-los per Totsants, els fan ara) (Continua….)
Marsala, aquesta ciutat del sud-oest de l’illa que dóna origen a una denominació d’origen de vi sicilià, és una bona opció per anar a passar uns quants dies relaxants, fer una escapadeta a les illes, caminar prop de la riba, contemplar molins i salines, just al costat de vinyes i conreus, veure els testimonis de les guerres púniques a la costa siciliana, comprovar com els anglesos van valorar la qualitat d’uns vins que tenen molt més recorregut que el sherry que els va enamorar, la qualitat excepcional del peix, que va de la mar a la taula, que quan l’encarregues al restaurant encara belluga… Si amb això no n’hi ha prou, a prop, molt a prop, hi ha les restes arqueològiques clàssiques de Segesta i Selinunte. Uns dies de pur hedonisme.
De debò que hi tornarem.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No havia descobert el teu bloc. Avui l’he vist a Vilaweb. M’ha cridat l’atenció el nom de Marsala Jo l’associava al llibre d’en Bauça. El carrer Marsala… I m’he trobat amb unes cròniques fantàstiques plenes de detalls únics que es són un plaer pels que ens hem quedat a casa. Guardaré les teves cròniques per si un dia tinc sort i me’n vaig cap a les terres del Padrino
Magnífiques les teves cròniques sobre l’illa. Veig que no parles de Siracussa. Jo vaig ser-hi aquest setembre i va ser la ciutat que més em va enamorar. Per mi ha estat un viatge màgic. Deleixo per tornar per torna a l’illa i banyar-me de nou a les aigues que por on Ulisses va navegar. Salut i República