El bloc de Jordi Castells i Guasch

Aquest matí amb molta dificultat hem deixat Messina, la de l’estret, amb molta dificultat pel trànsit i perquè tota la circulació es concentra en una franja molt estreta de territori. Parlant de trànsit, ens ha vingut a la memòria, que aquí els autèntics transgressors del codi de la circulació són els qui respecten les normes, aparcar en doble fila és completament normal, aparcar només el morro del cotxe i que la resta envaeixi un bon tros del vial, és el més normal del món, posar el morro del cotxe per fer un canvi de sentit i l’altre ja és pararà, cada dos per tres. A més de tot aixó, el normal és circular parlant pel telefonino. I  l’intermitent és senzillament un element decoratiu del vehicle.

Finalment hem arribat a Taormina, una petita ciutat famosa pel seu teatre grec, tot i que els romans van acabar de rematar la feina, malbaratant la idea que tenien els grecs de construir coses integrades al paisatge: a ells els agrada fer-se notar. (Continua….)

Les vistes sobre el mar, amb el volcà Etna vigilant, feien del tot prescindible els decorats del teatre grec-romà. A diferència de molts indrets de Sicília, no s’hi respira decadència, sinó tot el contrari, és segurament la menys siciliana de les ciutats i pobles que hem visitat. Un agradable passeig pels carrers centrals de la ciutat, gairebé de vianants, et porta a diferents miradors del mar i de la muntanya. Tornant al petit apartament que hem agafat per un parell de dies aprofitant que la temporada alta no comença fins el cap de setmana proper, he fixat la vista en una enoteca i l’he vist, un Terre Nera 2004 d’un preu prou raonable, que ha estat degudament tastat mentre preparàvem el sopar, durant el sopar i després del sopar. D’aquest vi, conegut també com el borgonya del mediterrani, ja en faré una petita referència quan torni a la vida quotidiana. El que sí que puc avançar és que no m’ha decebut gens.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!