Guia de vins de Catalunya 2012

Com es pot veure, últimament no son gaires les aportacions que faig en aquest bloc, però no voldria trencar una tradició: cada any he fet un comentari de la Guia de vins de Catalunya i voldria continuar essent fidel a aquest costum. Com que en aquesta edició he fet el pròleg de la Guia de vins de Catalunya 2012, la meva aportació serà la reproducció d’aquest. Això si, amb un advertiment, el de prevenir-vos que el pròleg és la part menys interessant de la Guia i que el de debò te interès, és tot el que hi ha en les pàgines  que segueixen el pròleg, així que no us perdeu la par bona, compreu la Guia i gaudiu-ne.  

 

                                               Pròleg de la Guia de vins de Catalunya 2012

Els autors de la Guia de vins de Catalunya, el Jordi i la Silvia, m’han demanat que fes el pròleg de la guia d’enguany. El motiu, el desconec, i de mèrits ben pocs, si no és per la meva persistència a creure que els vins de Catalunya es mereixien tenir una guia pròpia, objectiu que mai vaig poder portar a la pràctica tot hi haver fet alguns intents i que ells, amb molta tossuderia i esforç, han aconseguit: ja ens tenen preparada aquesta nova guia i ja és la quarta.

 

Sempre m’he preguntat d’on em ve l’estima que tinc pel món del vi, i la justifico en una mena de nebulosa infantil d’haver crescut entre botes i garrafes (a casa eren fabricants d’anís i altres licors) i també en el contacte amb un món rural on el vi era un dels seus eixos principals. Participar cada any a la verema, veure com alguns familiars tenien cura de les seves botes de vi, de mistela i vi ranci, la retirada mensual del vi de la cooperativa per al consum domèstic, que malauradament està desapareixent de moltes llars. Segurament tot això, acompanyat d’una certa curiositat, són els motius de la meva afecció.

 

Per què una guia dels nostres vins, ens podem preguntar? Crec que la resposta és molt fàcil: apropar i facilitar la tria a molta gent que vol conèixer els vins de la nostra terra i fer-ho  de manera normal i honesta, amb una informació bàsica i suficient, que vegin que triar un vi és tan fàcil com anar amb bicicleta i no tan complicat com conduir un cotxe de formula 1… crec que comparteixo la filosofia dels autors a l’hora de preparar-la, perquè ens volen donar una informació senzilla i verídica, que ens apropi a conèixer i gaudir els nostres vins. (continua….)

Això que sembla tan fàcil, i el resultat el teniu en les pagines que segueixen a aquest pròleg, només és la punta del iceberg. Sota d’aquestes pàgines hi ha tota una feinada de logística (recollida d’ampolles, fer fixes, fotografies i un llarg etc.), dies i dies de tast, ja que els autors tenen un gran respecte per cada celler que ha portat les seves ampolles per ser sotmeses a un grup de tast que puntua i finalment ordena. Però desprès cal redactar, compondre i, finalment, una feina molt més difícil, no per l’extensió dels escrits, no per les hores de redacció, sinó per fer una cosa que va escassa avui en dia, i no en aquest sector sinó en general, que és comprometre’s i mullar-se.

 

Desconec si aquesta era la seva voluntat quan varen fer la primera guia, però sí que després de trobar-se any sí, any també, amb problemàtiques i encerts, no els han volgut guardar sota el calaix dels mals endreços i qui dies passa anys empeny, sinó que després del repartiment de les medalles, s’han vist amb la necessitat de dir per on fa o pot fer figa el sector, sense pretensió de tenir la solució o la veritat absoluta, però sí  amb l’autoritat i el criteri que els dóna tastar cada anys més de 1500 vins de les diferents D.O.s. I això és una cosa que molt pocs dels que teoritzen sobre els vins han fet. Les seves conclusions, si més no, serveixen per obrir el debat de molts temes que haurien de deixar de ser tabú dins del sector (configuració de les D.O.s, varietat, arrencada de vinyes velles, qualitat i retribució al pagès i un llarg etc.). Segurament, primmirats com som la major part de mortals, molts cops només hi sabem veure la part de critica i descartem la part més constructiva i prepositiva de tot el contingut que hi ha en les seves reflexions, és a dir, és com si el dia que hem de veremar, es posa a ploure i en lloc de buscar solucions per veure com reorganitzarem la feina, ens quedéssim atrapats en l’emprenyament  de la pluja i no pensem en el que és la tasca principal de fer la verema en les millors condicions… Cal fer una lectura serena i reflexiva de totes les aportacions que fan en aquesta guia i en les anteriors. Han tastat molts vins i han recorregut moltes vinyes i cellers. No hi ha res que sigui sobrer.

 

La guia ens apropa molt mes del que ens pensem a la nostra cultura. Per descobrir això, només cal que hi pensem uns segons. Si la llengua i la cultura ens semblen sense discussió trets fonamentals i diferencials, hem de pensar també que difícilment s’entendria bona part del nostre país sense el conreu de  vinya. Bona part del que és coneix com la Catalunya Nova, és a dir del Llobregat cap a vall, són comarques forjades majoritàriament pel conreu de la vinya. Una de les expressions de la cultura popular més emblemàtiques, com són els castellers, han nascut i han tingut el seu espai de relació i divulgació a cavall del Camp de Tarragona i tot el Penedès i Garraf per posar-ne només un exemple, però també altres comarques de l’Empordà i petites zones com les properes Alella (vinyes verdes vora el mar) estan marcades per la presència de la vinya, conreu que ens agermana el mateix temps amb tota una cultura de la Mediterrània i que fa que no et sentis estrany ni en el paisatge ni a la taula en altres indrets propers a aquesta mar. Així doncs, és impensable apropar-nos a fer turisme cultural a moltes comarques de casa nostra, com la Terra Alta, el Priorat, El Camp de Tarragona, l’Empordà etc. sense la Guia dels vins de Catalunya a la mà.

 

Voldria insistir en el sentit pràctic de la Guia, ja que la puntuació només ens diu que vins de 7 cap a 8, són vins correctes cap a bons, que de 8 a 9 són vins de bons a molt bons i que de 9 en amunt són vins de molt bons a extraordinaris. Si hi afegim la variant del preu, podem fer la tria que ens interessa. Així, en una escapadeta a una zona vitivinícola podem triar tant un vi com un cava si és el cas, per beure’n amb força freqüència o per a un dia excepcional, de la mateixa manera que no mengem cada dia, més ben dit quasi mai,  ni caviar rus ni gambes fresques de Palamós, sinó que la normalitat ens porta a menjar pollastre, amanides, arrossos, pasta, verdura etc.. Doncs el vi és el mateix, n’hi ha per a la quotidianitat i per a l’excepcionalitat, amb la sort que de tant en tant la guia ens descobreix alguns vins excepcionals a  preus quasi quotidians. Però si aquesta potser és la part més prosaica de la Guia, val a dir que hi ha un esforç que cal agrair molt als autors, com és la incorporació dels vins de l’Alguer i del Rosselló, les descobertes de varietats quasi perdudes i que hi ha cellers que estan recuperant, els vins de pagès, vins de finca, originalitats i l’apartat de “Troballes”, que fan més enriquidora la Guia i ens donen pistes de les singularitats i possibilitats dels nostres vins. També cal agrair l’estadística de les diferents D.O.s, que a la llarga ens han de dir si milloren o no en el seu conjunt.

 

Voldria remarcar dues idees, la primera per al sector i el públic en general: el 10 de setembre vaig sentir l’entrenador del Barcelona que deia en l’acte de lliurament de la medalla del Parlament de Catalunya, que el Barça els feia millors a tots (entrenador, esportistes, etc.), jo crec que la Guia de vins de Catalunya també fa millor el conjunt de la gent que s’esforça en el conreu i elaboració dels vins de casa nostra, és el mirall on ens podem mirar i trobar-nos, productors i consumidors. Alguns potser ens hi veurem despentinats o amb una petita taca a la brusa o la corbata torta, però segur que la Guia ens fa millors a tots, tant als qui estimem els vins com als qui els elaboren.

 

La segona idea va adreçada a l’Administració, només per fer-los avinent que poder disposar cada any de la Guia de vins de Catalunya és un regal caigut del cel que difícilment es podria fer per encàrrec sense un gran cost per a les finances públiques, per això cal que es valori en la seva justa mesura.

 

Per acabar, vull expressar el més infinit agraïment al Jordi Alcover i a la Sílvia Naranjo per la seva feinada i sobretot pels resultats d’aquesta feina, així com també als seus col·laboradors més constants, com el Jordi Abellan. I als qui tingueu la Guia entre les mans només goso demanar-vos que siguem conscients del privilegi de poder tenir per al nostre país una eina com aquesta. Us convido a divulgar-la i a fer-ne partíceps la major quantitat de persones possible, perquè gaudeixi de bona salut i tingui continuïtat, i perquè cada any ens puguem felicitar tots plegats de tenir-ne una de nova a les mans. Però res no surt sol sinó les males herbes: que aquesta normalitat un any darrere l’altre no ens faci oblidar l’esforç i la il.lusió, la seriositat, i el coneixement que hi ha al darrere.

 

 

Jordi Castells

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *