UKRAÏNA és la notícia bàsica de la novel.la “L’alternativa del Diable, de Frederick Forsyth. Edicions Plaza & Janés, en castellà, Barcelona 1979-80. Títol original: The Devil’s Alternative.
En fa el següent retrat. / Tradueixo del castellà.
“L’imperi zarista i després soviètic, tot i el seu aspecte monolític, vist des de l’exterior, tenia dos talons d’Aquil•les. L’un d’ells era, i és, el problema d’alimentar els seus 250 milions d’habitants. L’altre és “la qüestió de les nacionalitats”.
De les catorze repúbliques governades per la República Russa, diverses corresponen a nacions no russes, la major de les quals i potser la més nacionalment conscient d’això és Ucraïna.
A 1882 l’Estat de la Gran Rússia, d’aqueixos 250 milions, tant sols en tenia 120, i la segona nació més poblada i rica, era, amb 70 milions, Ucraïna. Això explicaria que, tan sota dels Zars, així com després, del Politburó, aquesta hagués “merescut” sempre una atenció especial per a la seva particularment despietada russificació.
L’altra raó es trobava el la seva història.
Ucraïna estigué sempre, tradicionalment, dividida en dues parts. La Ucraïna Occidental, s’estén des de Kiev fins a la frontera polonesa, a l’Oest, i durant segles formà part del vell imperi austro-hongarès. L’orientació espiritual i cultural d’aquesta fou i continua sent més occidental que la resta del país, llevat possiblement dels tres Estats bàltics, que son massa petits per oposar resistència. En canvi durant tots aquests temps la part Oriental va ser sempre més influïda pels russos pel fet que visqué durant segles sota els zars.
Els ucraïnesos escriuen i llegeixen en caràcters romans en lloc d’emprar l’escriptura ciríl•lica, i en la seva immensa majoria són catòlics uniats i no cristians ortodoxos russos.
La seva llengua, la seva poesia, la seva literatura, les seves arts i tradicions són anteriors a l’auge dels conqueridors russos procedents del Nord.
El 1918, amb el desmembrament d’Àustria-Hongria, el ucraïnesos occidentals tractaren desesperadament d’instaurar una República independent en les ruïnes de l’Imperi. Però a diferència dels xecs, eslovacs i magiars, fracassaren i el 1919 foren annexionats per Polònia com província de Galítzia.
Quan Hitler envaí Polònia Occidental de 1939, Stalin arribà des de l’Est amb l’exèrcit roig i s’apoderà de Galítzia. El1941 però, caigué en poder dels alemanys. A això seguí una violent i cruent confusió d’esperances, temences i partidismes. Uns esperaven concessions de Moscou si lluitaven contra els alemanys, altres pensaven erròniament que una Ucraïna lliure sorgiria de la derrota de Moscou per Berlín i ingressaren a la Divisió Ucraïnesa que lluità contra l’exercit roig amb l’uniforme alemany. I encara uns altres se n’anaren a les muntanyes del Càrpats com a guerrillers i lluitaren primer contra un invasor i després contra l’altre i en acabat tornar-ho a fer contra el primer. I tots ells perderen. Stalin triomfà i estengué el seu imperi cap a l’Oest fins al riu Bug, nova frontera de Polònia, i la Ucraïna Occidental passà a poder del nou Zar, el Politburó. Els vells somnis persistiren, però llevat d’un lleuger respir durant els darrers dies de Kruixev, el programa destinat a anorrear-la per sempre s’havia intensificat contínuament. “
Aquesta és la presentació d’Ucraïna que ens feu l’autor el 1979.
Els fets i els personatges de l’acció comencen el 1982. Són de novel.la.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!