JORDI CARRERA for NuCCs

Kosòvia estat europeu i del món: per protecció policial, per declaració unilateral, per reconeixement de les NU i per sentència del TIJ de l’Haia de 22.07.10.

Confirmació judicial de la separació, independència i nou estat. I just càstig penal per a la Sèrbia d’aquells fets.

Publico ací baix la carta de 26.02.2007 

Violència domèstica. La Kosòvia obté el divorci per Justícia.

publicada a    el 06.10.07 a
http://www.girona.com/cartes/veure.phtml?id=148

N’estic content, de l’anàlisi que feia del cas.

EL DRET EXISTEIX i els drets els tenim i ens corresponen i sons nostres. El DRET ES MOLT FORT, més que la força. Però tant sols amb convicció, personalitat i VOLUNTAT i determinació; i actuant com a amos, encara que estiguem a la presó,  es pot assolir l’exercici i el respecte del Dret, quan  una perona o una nació i un poble conquerit i dominat per un altre. ( Per asolir la major unió i confinaça, i eficàcia cal lideratge i cal anar amb el dret a la mà, que no vol pas dir amb el lliri a la mà )

Gràcies a les Nacions Unides i al seu Dret, i gràcies al President Clinton i a la Secretària d’Estat  Madelein Albraith. Ho cal dir.

Haurem d’estudiar  la sentència del TIJ.  L’haurem d’ensenyar a les universitats  i celebrar-la als nostres  Parlaments, suposo.  

Ara els governs i institucions espanyoles i catalanes  acataran la sentència  dels tribunals  i reconeixeran el nou estat europeu i mundial. No en podem dubtar perquè som un estat de Dret.  

Nota.- Diuen que el cas de Kosòvia no es el de Catalunya, i això es veritat. Doncs, per què no ho accepten i el reconeixen, com un cas concret ?

Violència domèstica. La Kosòvia obté el divorci per Justícia. enviada per jordicarrera@girona.com (06/10/2007)

Violència domèstica. La Kosòvia obté el divorci per Justícia.

1.- Gràcies per l’existència de les Nacions Unides.

Es veritat que quan el nacionalisme serbi en la seva bogeria portà la guerra a Kosòvia, l’ONU, tant neutralitzada pobreta, no hi feia res, ni l’OSCE, que també hi tenia competència. Hi haurien d’haver anat les N.U. en un acte de govern, policia, protecció i per posar el cas en mans de la Justícia Internacional, però hagué de ser una intervenció de salvament privada dels Estats Units d’Amèrica i aliats qui hi anés per posar fi a la massacre.

Si el Govern d’un estat actua contra una part del seu poble o contra un dels pobles sota la seva protecció i govern i el desposseeix dels seus drets, maltracta, agredeix, emprèn un genocidi, i el vol fer fora de casa seva i de les seves propietats, han de ser els governs i institucions internacionals qui li demanin i després ordenin que s’aturi i restauri el dret per a tots. I si aquetes no ho fan com era el cas, han de ser els veïns privats qui facin aquesta actuació de denúncia, de policia i salvament de fet en solidaritat. Si uns lladres criminals entren en una casa i segresten, amenacen o en fan fora els amos i residents, i la policia, el govern i la justícia pròpia no actuen, hauran de ser els veïns qui els ajudin com si d’apagar foc es tractés.

Malgrat tot això, finalment i perquè el Dret es molt fort, les coses han estat conduïdes a l’ONU i ho resoldran aquesta i la Justícia, i les potències interventores, no han sigut ocupants ni conqueridors, ni hi han adquirit drets, perquè no es casa seva.

Les Nacions Unides no son una organització sinó sobretot el Dret nou que ha declarat els dret humans universals, que ha il·legalitzat la guerra i les conquestes, i ha declarat el temps de la descolonització i el dret d’autodeterminació dels pobles institucions de Dret.

2.- L’atonyinament d’un poble per un altre, d’una nacionalitat per una altra, es un cas de violència domèstica o “de gènere” que en diuen, de discriminació nacional, i dona dret a la protecció social de les víctimes, a la separació de cossos i béns, i si aquestes van per justícia, al divorci. No es pot obligar i condemnar ningú a estar casat i sotmès a un imperi estat que et maltracta i el vol la pell, et roba i et vol treure de casa, i a la condemna despossessió i desterrament de l’agressor, i a la reparació i devolució en justícia.

3.- L’alliberament, protecció, separació i procés de divorci de la Kosòvia ha estat molt millor actuació de policia de fet que no pas la intervenció a Bòsnia Herzegòbina. En els acords de Dayton encara que siga molt important aturar la guerra, l’agressor, el delinqüent, se sortí amb la seva en gran part; s’ha quedat amb les terres que va ocupar, no ha tornat les cases als seus propietaris, ha fet prevaldre la neteja ètnica i no ha estat jutjat ni condemnat en justícia.

4.- Kosòvia no serà un estat albanès i estarà bé així. Està bé que no hagin promogut l’annexió a l’Albània veïna. Una separació no ha de donar lloc a una anexió. Internament haurà de ser una suïssa, un alliberament i no una victòria. Hi ha comarques amb població majoritària eslava sèrbia i també de difosa, i no poden pas fer com Milòsevitx. Ha de tractar tota la seva gent, comunitats i ciutadania amb igualtat, i fer un estat de Dret.

Bescanó, 2 de febrer de 2007.         Signat: Jordi Carrera.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!